Maies al MARQ

Dibuix a llapis i pintat amb pintures escolars.

Dibuix repassat amb ròtring negre i pintat amb pintures escolars.

Fa unes setmanes vaig visitar l'exposició del MARQ sobre la cultura Maia. Em va agradar molt, tant que vaig fer una dibuix a partir d'una foto d'una de les peces de la mostra. 

He de reconèixer que ho desconec quasi tot de la cultura maia ( o les cultures centreamericanes). La meua formació ha segut molt euro-cèntrica, i segurament per eixe fet m'ha impactat més aquesta exposició. Tot hem resultava més nou i desconegut. Hi han poques oportunitats de veure art precolombí. 

També m'ha agradat molt la petita mostra de dibuix arqueològic que es pot visitar al museu a l'antiga capella, i m'he en recordat un dibuix que vaig fer fa uns anys simulant un quadern de camp d'una excavació imaginaria, i decidit afegir-lo també al meu blog.

Estiu

Alex Barber. "Estiu" aquarel·la i tinta sobre paper

Fa ja uns pocs dies del solstici d'estiu, de les fogueres de Sant Joan, que marca l'inici de l'estiu. 
Ja comence a pensar en viatjar, en veure món i eixir al camp. Així que estic airejant la motxilla i les botes, i de  pas les he dibuixat.

Estudi

Alex Barber. Estudi d'un dibuix de F.Khnopff

Alex Barber. Estudi d'un dibuix de F.Khnopff

Molt sovint copie dibuixos que m'agraden. M'agrada ser creatiu, però, una via important per estudiar i aprendre és copiar obres d'altres pintors. En aquesta ocasió, es tracta d'una versió meua d'un dibuix de Fernand Khnopff, un pintor austríac de començ del segle XX, que no se com vaig trobar en internet o algun llibre i em va agradar.

Perspectiva

Perspectiva

En un primer moment anava a dibuixar una cel·la de presó buida. Amb les típiques reixes i el mobiliari penitenciari típic, però sense cap presoner. Un lloc gelat i buit on no n'hi ha ningú.

Finalment he fet una perspectiva com les que dibuixa en el institut, he passat de reixes i lliteres.

D'altra banda, he retocat aquesta imatge amb l'ordinador. No ho faig mai però m'apetia experimentar. Concretament he pujat el color blau, l'he fet més intens.

Solanum tuberosum

Fins ben entrat el segle XX, els biòlegs i botànics necessitaven l'ajuda de bons dibuixants per poder documentar les plantes, els  insectes, els animals, les peixos i les aus que estudiaven. Fins i tot, molts d'ells eren bons dibuixants, com Cavanilles, que pintava els paisatges dels llocs que visitava.

Molts d'eixos dibuixos eren autèntiques obres d'art.

L'altre dia vaig descobrir un exemplar de Solanum tuberosum ple de grills. Semblava un alien, però em va cridar l'atenció eixa forma globular plena d'arrugues i tentacles, i com que tenia ganes de dibuixar, i m'apetia fer un dibuix botànic, però com que no m'agrada dibuixar flors, vaig provar a veure com quedava aquest curiós espècimen que he trobat al fons del meu rebost.

Codex

 

Alex Barber "Codex" Tinta negra i aquarel·la sobre paper

Els manuscrits antics, els vells documents medievals fets sobre pergamí, o paper, sempre m'han fascinat, especialment les il·lustracions. 

Desconec molt tot eixe camp de la història de l'art, encara que algunes de les obres més conegudes  com els diferents "Beatos", el famós "Codex Calixtinus"i el sainete del seu robatori, o les teories sobre el misteriós manuscrit Voynich, han cridat molt la meua atenció.

Fa uns anys, en Dublín, vaig poder vore una exposició sobre el "Book of Kells" i tota la seua espectacular decoració geomètrica. Crec que tot això ha influit un poc en l'ultim dibuix que acabe de fer.

 

Temps

Alex Barber "Temps" aquarel·la i tinta sobre paper.

La sensació de no controlar el pas del temps, de sentir com tot passa, massa ràpid, sense poder fer altra cosa que resignar-se, o com a molt intentar fer alguna cosa interessant amb eixos instants que se'n van no és massa agradable. Tal vegada influeix que febrer és el més mes curt, o que hui es dilluns, o que estem en ple hivern... 

El pròxim dibuix el faré mes alegre. 

Paisatge oníric

Alex Barber "paistage oníric" aquarel·la i tinta sobre paper

Farà uns dies vaig somniar que visitava una ciutat, o un lloc estrany. Encara que no recorde pràcticament res d'aquell somni, em va vindre la idea de dibuixar un lloc fantàstic, un conjunt d'edificis imaginaris, un poc com els que els veuen al fons de moltes pintures flamenques, amb un horitzó llunyà i un cel tempestuós, però del nostre temps, per això en primer terme es pot veure una central solar. 

Ara que està acabat, pense que hauria quedat millor si haguera difuminat tots els edificis, com si es tractara d'un dia boirós.

Cal·ligrafies barroques

Alex Barber."Cal·ligrafies barroques" abans de pintar

Un dibuix sense color.

El mite de Sisif

Alex Barber: "Sisifo" Tinta sobre paper

Alex Barber: "Sisifo" Tinta sobre paper

Després de dues setmanes de molt de treball, per fi estic de vacances i he pogut passar tota la vesprada dibuixant sense pressa. Ja vorem si tinc temps per fer alguna escultura.

En un primer moment he pensat en pintar una felicitació nadalenca, però finalment, m'he deixat emportar per les meues lectures i he acabat dibuixant a "Sisifo", el personatge mitològic condemnat a pujar eternament una pedra enorme al cim d'una muntanya, per a que tornara a caure i tindre que recomençar de nou, com a castic dels deus grecs per intentar enganyar a la mort per viure eternament.

Natura morta amb esquelets de formigó

Alex Barber "natura morta amb esquelets de formigó " Tinta sobre paper

Tinc ganes de que arriben les vacances de nadal per tindre temps per fer una escultura. Mentre tant m'he de conformar amb fer alguns dibuixos. 

El dibuix que acabe de publicar l'he fet aquest mati. Estava dubtant entre "resaca" o "esquelet". La primera opció fa referència als molts excessos que es van fer en l'època del boom econòmic de la rajola, que ens han deixat un bon grapat d'edificis a mig acabar, abandonats com autèntics monuments a l'especulació immobiliària. De fet seria interessant transformar una d'eixes estructures en un museu per a que les generacions futures pogueren conèixer els perills del creixement econòmic descontrolat.

Esquelets podia ser un bon títol, però, encara que a mi mai m'han agradat els títols llargs, m'he decidit per "natura morta amb esquelets de formigó" per accentuar la carrega crítica d'aquest dibuix, inspirat en molts megaprojectes urbanístics innecessaris, inacabats i que han degradat espais naturals sense altre motiu que especular, sense que hi haguera cap necessitat real per a fer-los. 

Per cert, està fet a mà alçada. Vaig dubtar entre utilitzar esquadra i cartabó, o confiar en la meua mà. Té errors en la perspectiva, i sembla a punt de caure, però m'agrada el resultat imperfecte que únicament es pot aconseguir amb traç manual.

Fàbrica

Alex Barber "Fàbrica" tinta sobre paper 40 x 25 cm.

Alex Barber "Fàbrica" tinta sobre paper 40 x 25 cm.

Quan estava estudiant a la Universitat d'Alacant vaig fer un dibuix, que vaig perdre, sobre la fàbrica de ciment que està al costat del campus de Sant Vicent del Raspeig. Una construcció enorme i gris que anava devorant la serra de Fontcalent. A més a més circulava entre els alumnes el rumor que en aquells temps es dedicaven a incinerar "vacas locas" i que quan venia el vent des del sud, ens portava eixos fums tòxics als estudiants. D'altra banda sentia curiositat per visitar aquella construcció que recorda els decorats que Fritz Lang va fer per a "Metrópolis" o d'alguna peli de ciència ficció.

També influeix el fet que he acabat aquesta setmana d'explicar el tema de la revolució industrial, eixe gran canvi tecnològic que canviat per complet la vida quotidiana de la gent, amb grans avantatges, però amb enormes perills i responsabilitats.

Pou

Alex Barber. "Pou" Tinta sobre paper

Alex Barber. "Pou" Tinta sobre paper 

Els pous són llocs una mica màgics: una mena d'entrada al món subterrani on s'amaga l'aigua i altres misteris. De menut he escoltat històries de la meua avia paterna sobre saorins o "saurins" infal·libles que trobaven l'aigua amagada sota capes i capes de terra. 

En moltes cultures antigues els pous eren una via de comunicació amb les divinitats ctòniques que governaven l'Inframón. En Agrigento, en la Vall dels Temples, es conserva un d'aquells pous-santuari. 
Sempre els pous han tingut una importància vital per a l'abastiment d'aigua, de vida, per als pobles de la mediterrània, on les pluges poden ser autèntics diluvis o despareixer per mesos.

El Sistema

Alex Barber."El sistema" Tinta xina sobre paper. 30x36cm.

Alex Barber."El sistema" detall. Tinta xina sobre paper. 30x36cm.

Alex Barber."El sistema" detall. Tinta xina sobre paper. 30x36cm.

Fa poc vaig veure en Madrid, en el Caixaforum, l'exposició dels gravats de Giambattista Piranesi, les famoses Presons Imaginaries, i moltes vistes exagerades de les ruïnes de Roma. Ja m'agradaven abans de l'exposició. No puc negar que tant els gravats de Piranesi, com les escales infinites de M.C. Escher, han influït en aquest dibuix.

El títol "El sistema" fa referencia al model social i econòmic en el que vivim, on sembla que tot el món està obligat a pujar i baixar en una escala social tan absurda com irracional.

Continue sense saber fotografiar bé els meus dibuixos. No sé si es per la càmera, per la llum o per què no tinc ni idea de com fer una bona foto, però sempre ixen molt més fosques del que són en realitat. Tal vegada hauré de practicar més.

 

Alex Barber: "laberint" dibuix a la tinta sobre paper

Un altre dibuix d'un laberint. És un tema que em resulta interessant, especialment des de que fa ja molts anys vaig descobrir els poemes de Jorge Luis Borges.

La qualitat de la fotografia no és massa bona. De fet el paper no és tan gris. Hauré d'aprendre un poc més per intentar aconseguir millors imatges de les meues obres. 

Lluna

Alex Barber. "lluna" tinta xina sobre paper

Fa temps que vull fer un dibuix de la Lluna. No com un plànol científic rigorós i detallat, amb els principals craters i els anomenats "mars" lunars, més bé l'imatge que queda en la retina quan algú com jo, amb mínims coneixements astronòmics, observa amb uns bons prismàtics al nostre satel·lit, i tracta de passar-ho al paper, tal i com feien els primers astrònoms, amb una curiositat infinita. 

Segurament el meu dibuix està farcit d'errades. Podria haver copiat alguna foto d'Internet, però preferisc dibuixar l'empremta que deixada en la memòria després de l'observació directa. Possiblement el dibuix hauria quedat molt millor si haguera deixat la lluna de color blanc, o groc clar, sense entrar en tant de detall. Un altre dia faré la prova per veure com queda.

Lluita de poder

Alejandro Barber "Lluita de poder" Tinta xina sobre paper.

Portava ja un temps sense dibuixar, i aquesta vesprada per fi he tornat a embrutar el paper amb les meues pintures. En aquest cas es tracta de tinta xina.

 Possiblement faré altra versió d'aquest dibuix. Encara que m'agrada el resultat, crec que li falta moviment. Tal vegada dibuixaré als animals amb els ulls oberts. Si tinc una altra vesprada lliure provaré a dibuixar-lo d'un altra manera.

Agències de Rating

Alex Barber. Aquarel·la "Agencies de Rating" 21 x 30 cm

Alex Barber. Aquarel·la "Agencies de Rating" 21 x 30 cm

En l'edat mitjana i en el renaixement abundaven els bestiaris: catàlegs amb dibuixos d'éssers mítics i monstruosos que suposadament vivien a llocs remots: sirenes, unicorns, hipopòtams,  grifons, homes-llop...

Fa temps que tinc en el cap fer un "Bestiari": una sèrie de dibuixos i escultures sobre aquells personatges i institucions que des del meu punt de vista estan beneficiant-se de la crisi, i contribuint a augmentar el patiment de la gent. 

Indubtablement, les agències que qualifiquen el deute dels països, han estat molt afavorides per la crisi. Ara tenen més poder que mai i es permeten fins i tot oblidar que fa uns anys, eixes mateixes agències donaven la màxima qualificació a productes financers molt perillosos i que han contribuït a causar la crisi en la que estem.

La frase en llatí és del poeta romà Juvenal, qui a finals del segle I d.C. ja es preguntava "Qui vigila als vigilants?" molt aplicable a aquestes tres agències que tenen el monopoli de vigilar  els deutes dels països i institucions.

Està fet amb pintures aquarel·lables sobre paper. En principi era simplement un dibuix preparatori per fer una escultura. Però vaig decidir dedicar-li un poc més de temps. Prompte faré una escultura basada en aquest dibuix.

Mandala

Alex Barber. Dibuix-

Altre dels dibuixos que faig mentre mire la tele, tombat al sofà. En aquest cas una barreja d'abstracció i motius geomètrics. Crec que m'ha quedat un poc barroc. Tal vegada estaria millor sense tant de decoració.

Maya

Alex Barber. Dibuix.

Alex Barber. Dibuix.

Alex Barber. Dibuix.

Alex Barber. Dibuix.

Molt sovint, quan estic avorrit i en la tele no fan res massa interessant, en dedique a dibuixar. Normalment dibuixe a partir de fotografies de llibres, de vegades esforçant-me en copiar,  de vegades dibuixant allò que em suggereix la mà. Faig els dibuixos a llapis, els pinte amb les típiques pintures "alpino" i alguns els repasse amb rotulador negre. Solia dibuixar en fulles que acabava tirant a la brossa, però últimament he començat a dibuixar en llibretes.

Com que m'agrada molt l'arqueologia, molts dels dibuixos que faig solen basar-se en obres d'art antigues, últimament sobre les civilitzacions de mesoamérica, en part per la tabarra que han donat en internet i altres llocs sobre les profecies maies anunciant la fi del món. Així que encuriosit em vaig dedicar a cercar informació als llibres que tinc en casa, i vaig acabar dibuixant "glifos" o símbols dels sistema que utilitzaven per escriure als seus llibres, com el manuscrit "Tro-cortesiano" que es conserva a Madrid i que explica les cerimònies religioses que celebraven. Segurament algun dia aniré de viatge a Yucatan per poder visitar les runes de Tikal, Palenque, Chichem Itza