Maies al MARQ

Dibuix a llapis i pintat amb pintures escolars.

Dibuix repassat amb ròtring negre i pintat amb pintures escolars.

Fa unes setmanes vaig visitar l'exposició del MARQ sobre la cultura Maia. Em va agradar molt, tant que vaig fer una dibuix a partir d'una foto d'una de les peces de la mostra. 

He de reconèixer que ho desconec quasi tot de la cultura maia ( o les cultures centreamericanes). La meua formació ha segut molt euro-cèntrica, i segurament per eixe fet m'ha impactat més aquesta exposició. Tot hem resultava més nou i desconegut. Hi han poques oportunitats de veure art precolombí. 

També m'ha agradat molt la petita mostra de dibuix arqueològic que es pot visitar al museu a l'antiga capella, i m'he en recordat un dibuix que vaig fer fa uns anys simulant un quadern de camp d'una excavació imaginaria, i decidit afegir-lo també al meu blog.

Estiu

Alex Barber. "Estiu" aquarel·la i tinta sobre paper

Fa ja uns pocs dies del solstici d'estiu, de les fogueres de Sant Joan, que marca l'inici de l'estiu. 
Ja comence a pensar en viatjar, en veure món i eixir al camp. Així que estic airejant la motxilla i les botes, i de  pas les he dibuixat.

Estudi

Alex Barber. Estudi d'un dibuix de F.Khnopff

Alex Barber. Estudi d'un dibuix de F.Khnopff

Molt sovint copie dibuixos que m'agraden. M'agrada ser creatiu, però, una via important per estudiar i aprendre és copiar obres d'altres pintors. En aquesta ocasió, es tracta d'una versió meua d'un dibuix de Fernand Khnopff, un pintor austríac de començ del segle XX, que no se com vaig trobar en internet o algun llibre i em va agradar.

Perspectiva

Perspectiva

En un primer moment anava a dibuixar una cel·la de presó buida. Amb les típiques reixes i el mobiliari penitenciari típic, però sense cap presoner. Un lloc gelat i buit on no n'hi ha ningú.

Finalment he fet una perspectiva com les que dibuixa en el institut, he passat de reixes i lliteres.

D'altra banda, he retocat aquesta imatge amb l'ordinador. No ho faig mai però m'apetia experimentar. Concretament he pujat el color blau, l'he fet més intens.

Temps

Alex Barber "Temps" aquarel·la i tinta sobre paper.

La sensació de no controlar el pas del temps, de sentir com tot passa, massa ràpid, sense poder fer altra cosa que resignar-se, o com a molt intentar fer alguna cosa interessant amb eixos instants que se'n van no és massa agradable. Tal vegada influeix que febrer és el més mes curt, o que hui es dilluns, o que estem en ple hivern... 

El pròxim dibuix el faré mes alegre. 

Petracos

Alex Barber "Petracos" aquarel·la sobre paper.

Un dels conjunts de pintura més fascinants que conec, es troba a l'aire lliure, i va ser pintat fa 8000 anys per desconeguts i anònims pintors neolítics. Es tracta de les pintures rupestres del Pla de Petracos, en Castell de Castells. Fa temps vaig dibuixar una còpia del conjunt principal, un parell de figures antropomorfes esquemàtiques amb els braços alçats. Mai sabrem amb quin objectiu o significat van ser pintades, però això mateix fa que siguen més interessants i màgiques. 

La figura que he pintat, com jo imagine als bruixots neolítics, i l'escena, és del tot impossible, ja que les pintures rupestres estan en la paret d'un abric a uns quants metres d'alçada. He cremat el paper per introduir al foc en el conjunt. En un primer moment, anava a pintar una gran foguera darrere del bruixot, però, finalment he preferit deixar l'empremta real del foc, del seu calor aplicat al paper.

Vent solar

Alex Barber:"Vent solar" tinta sobre paper.

Encara no estic massa convençut del títol, però el resultat m'agrada. Volia contraposar colors i tinta negra, dibuixos geomètrics, i taques de tinta aigualida, línies i plànols de color. El procés m'ha divertit molt.

Abstracció II

Tres de les últimes obres que he pintat als Tallers de Creativitat de Mercedes Vandendorpe del passat cap de setmana.

A la part teòrica del taller vam vore els pintors de meitat del segle XX, les postavanguardies, i es va encetar un interessant debat al voltant de les obres de Sol Lewitt, un dels pares de l'art conceptual, sobre l'art com plasmació de una idea, i sobre el treball de l'artista. Concretament el fet de que Sol Lewitt als últims anys de la seua vida ordenarà per telefon com s'havia de pintar alguna de les seues obres. 

Molts pintors, i moltíssims escultors han treballat en equip, però generalment solien estar al peu del taller, participant de tots el procés i supervisant l'execució. Sol Lewitt als últims anys, donava ordres telefòniques sobre com volia que es realitzara la seua idea, ell no participava directament del procés de creació.

Des del meu punt de vista molt sovint són les fases intermèdies en la realització d'una obra les que permeten explorar nous camins, les que obrin les portes cap a resultats inesperats. Per a mi la idea, és únicament un punt de partida cap a un resultat incert. Per tant quedar-se fora d'eixe procés, i donar únicament instruccions per telefon, em va semblar perdre la possibilitat d'avanç i d'anar més enllà de la idea original.

ABSTRACCIÓ

 

 Des de fa ja un temps estic experimentant amb les diferents possibilitats de fugir per complet de l'art figuratiu. De moment estic provant amb diferents tipus de pintura, afegint matèria com paper o serradura, sobre fulles de paper. M'interessa especialment com després a l'escanejat una d'aquestes obres, l'ordinador interpreta el color, o les diferents taques de pigment.