Escultures, relleus, pintures dibuixos i idees d'Alex Barber Miró. Benvinguts al meu món.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cursets. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cursets. Mostrar tots els missatges

Taller "Fes la teua moneda" a Sagunt

Les monedes. Revers amb la llegenda: ARSE·CC·SAGUNT·MMXVI.  Les sigles CC: Cultura Clàssica.







Tot preparat abans de començar
Les explicacions

Fonent el metall

Abocant el metall fos dins del motlle

Obrint el motlle.
Els resultats.

Mes monedes
 He tingut el plaer d'impartir un taller a les XIV Jornades de Cultura Clàssica de Sagunt. Ho he passat molt bé ensenyant com fer un procés artesanal complex.
 Amb l'ajuda d'Amparo Torres he explicat a un grup de quaranta persones com fer la seua pròpia moneda, còpia d'una peça inspirada en models grecs, reproduïda per la tècnica del motlle de terra de fosa.
 He d'agrair a Santi Carbonell, professor de l'IES Cotes Baixes, la seua ajuda i col·laboració, també a els organitzadors de les Jornades pel seu recolzament, i als assistents als tallers per la seua atenció i entusiasme.




Cera perduda



El model de cera amb  el con d'entrada del metall i les eixides d'aire

modelant

Els models de cera recoberts de moloquita

Calfant els motlles per derretir la cera

El motlle sense cera, amb un espai buit per rebre el metall

El cresol amb el metall
La peça acabada.


El cap de setmana passat vaig anar a Pinto, que com tothom sap està prop de Madrid. Allí en les instal·lacions del parc Arqueopinto vaig asistir a un curs organitzat per Paleorama:  http://blog.paleorama.es/ per aprendre a fondre metall a la cera perduda i conèixer com els ibers fabricaven exvots de bronze per fer ofrenes als seus santuaris. 

La professora Maria del Mar Gabaldón va donar una interessant explicació sobre la religió ibèrica, els seus santuaris, i el paper que jugaven els exvots de pedra com els del Cerro de los Santos, els exvots de terracuita de la Serreta, o els de bronze que es troben a Despeñaperros. Manuel Salas, es va ensenyar com fer els models de cera, el motlle i com fondre el metall. El resultat va ser espectacular, jo i els meus companys vam fer una bona quantitat de peces de molt bona qualitat.

Ara el meu repte és fer a ma casa algunes peces de la meua creació, algunes obres contemporànies utilitzant la vella tècnica de la cera perduda.

Curs de Permacultura a la Vall de Gallinera

Marge de pedra seca fet a Alpatró utilitzant tècniques tradicionals
 M'agrada aprendre, i per això quan trobe un curset interessant m'apunte. A començ de setembre vaig descobrir que l'Unió Cultural d'Amics de la Vall de Gallinera hi havia organitzat un curs amb el títol de Curs de Permacultura: la construcció tradicional com a coneixement col·lectiu.  El mestre Miquel Ramis, del centre d'Oficis Artífex Balear, ens ha ensenyat a fer construccions  amb pocs i ecològics materials com la pedra local ,  utilitzant velles tècniques que els més majors feien servir tota la vida per treballar i viure al camp.
El dissabte 13 d'Octubre vam construir en Alpatró al costat del llavador públic un marge de pedra seca. Com que érem moltíssims els alumnes del curset va donar temps en unes quantes hores a fer tota una paret de pedra com les que podem trobar per totes les nostres muntanyes. Lamentablement eixe dia no portava la camèra de fotos.

Construint els fonaments d'un banquet de pedra

Banc de pedra fet amb morter de calç i fang
El procés de construcció

El diumenge 14, en Benialí vam construir un banc de pedra, utilitzant morter: tres parts d'arena per una de calç, per a les juntes, i fang: terra i aigua, per a unir les pedres a l'interior del mur. La mateixa tècnica amb la qual es van construir fins l'arribada del ciment portland totes les cases, castells i esglésies dels nostres avanpassats.
La conferència de Miquel Ramis sobre Permacultura també va resultar molt interessant. La Permacultura consisteix en recuperar tècniques tradicionals, en agricultura, construcció... que tenen el gran avantatge de ser ecològiques, sostenibles, barates, i sobretot que no depenen del petroli ni necessiten grans inversions en maquinària, i que han demostrat al llarg de segles la seua eficiència.