Escultures, relleus, pintures dibuixos i idees d'Alex Barber Miró. Benvinguts al meu món.

Rinoceront






  M'agrada llegir novel·les històriques, però en la majoria dels casos acabe un poc decebut. Quasi sempre els personatges son actuals, que pensen, parlen i es comporten com la gent d'ara, però dins d'un decorat medieval, romà o paleolític... Poques novel·les històriques intenten aproximar-se a la mentalitat de la gent de l'època on estan ambientades.

  Fa molt poc he acabat de llegir "En busca del unicornio" de Juan Eslava Galan, una divertida història d'un grupet de ballesters enviats a Àfrica per Enric IV de Castella a caçar un unicorn. Un rinoceront serà l'animal més semblant que hi trobaran. Els text recrea molt bé la forma de pensar, i fins i tot de parlar de gent d'aquell temps sense arribar a fer avorrida o incomprensible la història. 

  Com que la història d'Eslava Galan m'ha agradat molt he fet una escultura d'un rinoceront, un animal que sembla un poc primitiu i poderós. També per que fa temps vaig fer un dibuix, una copia d'un dels gravats de Durero que més m'agraden: "Rhinocerus" En 1515 el rei de Portugal va regalar al Papa un rinoceront viu que segurament va arribar a Europa després de moltes peripècies per terra i per mar. Encara que el pobre rinoceront va morir abans d'arribar a Roma, l'animalot va fascinar tant als europeus d'aquella època que fins i tot Albert Durero que no hi havia vist aquella bestia va fer una sèrie de gravats molt fantasiosos a partir d'altres dibuixos que van arribar a les seues mans. 
http://es.globedia.com/ganda-rinoceronte-durero

   La meua escultura és d'estany fos a la cera perduda, estany repujat, llanda d'algun refresc rovellada i fusta.

Pirata


Alex Barber. "Pirata" detall

Alex Barber. "Pirata"

Alex Barber. "Pirata"


Alex Barber. "Pirata"


Continue experimentant amb la cera perduda. Ara he fet un pirata. Es cert que els pirates eren delinqüents i que la realitat de la pirateria no té res a veure amb l'imatge romàntica que la literatura i el cinema ens han tramés, però he volgut representar en aquesta escultura tot eixe conjunt de tòpics: el garfi, les barbes, el "parxe" a l'ull. El pirata vist com una mena d'aventurer, rebel i experimentat en mil batalles. Un Long John Silver de fusta i peltre.

Minotaure

Minotaure. Detall.




Alex Barber "Minotaure" metall i fusta. 25 cm d'alt per 16 cm d'ample.
Ja he acabat amb el Minotaure. Feia temps que tenia pendent construir una escultura d'eixe esser mitològic que habitava al laberint. Fins ara hauré fet quatre o cinc laberints però cap Minotaure. Mig home, mig bou, presoner al laberint, es tracta d'un dels personatges més fascinants de la mitologia.

Fondint

Calfant el metall

Vessant l'estany al motlle

Trencant el motlle per extraure la peça

Una de les mans. Encara falta tallar-li el con d'entrada de material, l'eixida de fums i netejar-la un poc.
Ja he fos les tres peces: el cap i les dos mans, però només he fet fotos del procés de vessar el metall a una de les mans. Les tres peces han eixit prou be, estic content, encara que si torne a fondre metall ho faré en hivern, no en plena ona de calor. He suat moltíssim a la vora del foc esperant a que l'estany es derretira, i això que la seua temperatura de fusió és molt baixa...

Mes cera perduda: Minotaure



Cap de bou. Cera.

Mans.
Una de les mans.

Preparant el motlle.

El motlle cobert d'escaiola.


Ara estic fent la escultura d'un minotaure. Vaig a utilitzar la tècnica de la cera perduda per fer les mans i el cap. La meua idea és fer-li el cos de fusta, no tinc tant d'estany com per fer la figura completa, i a més, crec  que pot quedar bé. Ja vorem que passa.

Cera perduda



El model de cera amb  el con d'entrada del metall i les eixides d'aire

modelant

Els models de cera recoberts de moloquita

Calfant els motlles per derretir la cera

El motlle sense cera, amb un espai buit per rebre el metall

El cresol amb el metall
La peça acabada.


El cap de setmana passat vaig anar a Pinto, que com tothom sap està prop de Madrid. Allí en les instal·lacions del parc Arqueopinto vaig asistir a un curs organitzat per Paleorama:  http://blog.paleorama.es/ per aprendre a fondre metall a la cera perduda i conèixer com els ibers fabricaven exvots de bronze per fer ofrenes als seus santuaris. 

La professora Maria del Mar Gabaldón va donar una interessant explicació sobre la religió ibèrica, els seus santuaris, i el paper que jugaven els exvots de pedra com els del Cerro de los Santos, els exvots de terracuita de la Serreta, o els de bronze que es troben a Despeñaperros. Manuel Salas, es va ensenyar com fer els models de cera, el motlle i com fondre el metall. El resultat va ser espectacular, jo i els meus companys vam fer una bona quantitat de peces de molt bona qualitat.

Ara el meu repte és fer a ma casa algunes peces de la meua creació, algunes obres contemporànies utilitzant la vella tècnica de la cera perduda.

Desmuntant

La sala d'exposicions del Palau Comtal buida.

En la furgona.

Carrega i descarrega.
Tot s'acaba. El divendres i hui, he desmuntat la meua exposició al Palau Comtal de Cocentaina. Molta gent ha pogut veure les meues obres i jo he quedat content amb el resultat. Ara la sala d'exposicions queda buida per a que altra persona l'òmpliga amb les seues obres.

Horari

La sala d'exposicions del Palau Comtal de Cocentaina obri de dimarts a dissabte de 10.30 a 13.00 i per les vesprades de les 18.00 a les 20.00. El diumenge i el dilluns està tancada. El dia 15 de juny s'acaba la meua exposció.

Inauguració.



Per si algú té curiositat de veure un moment de l'acte d'inauguració...

Inauguració

Inauguració
Abans de la inauguració
 Ja es pot visitar l'exposició de les meues obres. De dimarts a dissabte de les 10.30 a les 13.00 i de les 18.00 a les 20.00 està obert el Palau Comtal de Cocentaina, per aquells que vulguen vore les meues escultures i relleus i també per aprofitar per visitar l'interior del Palau i la seua col·lecció d'obres d'art o espais tant espectaculars com la Sala Daurada o la Sala d'Embaixadors.

Cartell


Ja tinc el cartell de la meua exposició i m'agrada molt!

Preparatius


Construint un pedestal
Pedestal acabat
He passat tota la vesprada fent bricolatge, sota la supervisió del meu gat que ho mirava tot atentament i de tant dormia. Ho passat be i estic content amb el resultat.

15 de maig. Exposició en Cocentaina

El proper dijous 15 de maig comença una exposició amb les meues obres al Palau Comtal de Cocentaina. Ja estic pensant quines obres quedaran millor en la sala d'exposicions del Palau. M'esperen uns dies de transportar les obres, buscar el lloc on queden millor, fer publicitat....

Dona química

Alex Barber."Dona Química"



Alex Barber."Dona Química"

  
Detall

Detall.
Encara no hi havia trobat temps per publicar imatges de la meua última obra. "Dona Química" Forma part de la sèrie "Recursos humans" junt amb "Home mecànic" Es tracta d'un ensamblatge de diferents objectes i materials fins a construir un escultura.

Alquimia

Sempre publique imatges dels meus treballs acabats. Però com últimament vaig curt de temps, i sempre he pensat que el procés de creació molt sovint és tant interessant com el resultat, he decidit mostrar una obra a mig fer. De moment encara no és visible la meua idea. Si aconseguisc tindre alguna vesprada lliure possiblement podré acabar-la. Esperem no tardar massa.

Desmuntant.


Després d'un mes d'exposició, les meues obres han tornat a casa. Igual que després d'una festa, recollir-ho tot fa molta mandra, desmuntar tota una exposició també. Però ja estic pensant en fer noves obres, i més exposicions.