Argila, fusta i pedra: cera perduda

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cera perduda. Mostrar tots els missatges

Màquina de mossegar

Àlex Barber. "Màquina de mossegar"

En aquesta obra continue experimentant amb les possibilitats del metall i de la fusta vella i fosca.

També m'interessa veure com es combinen formes orgàniques, en aquest cas una dentadura, amb elements industrials com els reblons i el filferro soldat. Tot per fer una falsa màquina que simula unes mandíbules a punt de donar una forta mossegada. Una acció que per a mi sembla una de les formes més primitives i brutals de violència però que de maneres molts sofisticades continua formant part de la nostra espècie en forma d'insults, imatges ultraviolentes que veien quotidianament per televisió sense immutar-se, i milers els tipus de violència subtil contra el més feble que formen part de la nostra competitiva societat de consum.

Autòmat

Autòmat. Alex Barber. Juny 2015

Ja he acabat el meu autòmat. He fet el braç dret i he aconseguit donar-li moviment avant i arrere. Tenint en comptes els meus coneixements de mecànica, ha anat molt bé. La meua escultura és com jo ho havia imaginat: un aparell complex d'engranatges, eixos i molls.

No intente imitar aquells autòmats del segle XVIII o XIX, com el famós Ànec de Vaucanson, que menjava i defecava, en un intent de copiar la vida utilitzant la mecànica, més bé tracte d'experimentar amb les possibilitats artístiques d'una tecnologia ja obsoleta, d'aprofitar velles rodes dentades i ajuntar-les amb peces de fusta o d'estany per veure com queda, quin resultat aporta a un tema tant tocat com la figura humana.

Autòmat en construcció 2

Autòmat. Procés de construcció

Després d'unes quantes vesprades, ja per fi he muntat la ma dreta. Un moll permet que el braç tinga moviment ascendent i descendent. La mà subjecta un objecte metàl·lic, en part per augmentar el pes del braç i em part per simular una maça o una ferramenta. La setmana propera completaré l'autòmat amb la construcció de la mà dreta. Ja tinc feta la mà amb cera. El següent pas es fondre la cera per obtindre un negatiu en el motlle, i finalment vessar el metall i construir el braç

Autòmat en construcció

Autòmat. Primera setmana.

Detall del cap i dels engranatges.

El meu autòmat comença a prendre forma. Ja he fos la cera i he tret el buidat del cap. He aconseguit engranatges, i amb un torn per a fusta he fet els eixos per a que puguen tindre moviment.En els propers dies fondré les mans i faré l'estructura dels braços. He d'aconseguir algun moll, i algunes peces més, i segurament en uns dies hauré construït un autòmat.

De totes formes estic pensant com aconseguir que tinga algun tipus de moviment mecànic. No se si ho aconseguiré, però de moment el resultat escultòric m'agrada prou.

Autòmat

Cap de cera.

El motlle amb el metall dins.

Trencant el motlle.

Ja he començat amb la meua primera obra de l'estiu. Està inspirada en els autòmats del segle XVIII: complexos aparells de rellotgeria que imitaven als humans o als animals. Vaucanson, el més famós inventor d'autòmats va arribar a construir un ànec mecànic que menjava, digeria i defecava. La meua escultura no serà tant complexa ni tindrà moviment, però al igual que aquelles primitives màquines estarà formada amb engranatges, eixos i molls.

El cap del meu autòmat l'estic fent a la cera perduda. Aquesta vesprada he trencat el motlle i ja tinc la primera peça del conjunt. Poc a poc aniré completant l'escultura.

Rinoceront

M'agrada llegir novel·les històriques, però en la majoria dels casos acabe un poc decebut. Quasi sempre els personatges son actuals, que pensen, parlen i es comporten com la gent d'ara, però dins d'un decorat medieval, romà o paleolític... Poques novel·les històriques intenten aproximar-se a la mentalitat de la gent de l'època on estan ambientades.

Fa molt poc he acabat de llegir "En busca del unicornio" de Juan Eslava Galan, una divertida història d'un grupet de ballesters enviats a Àfrica per Enric IV de Castella a caçar un unicorn. Un rinoceront serà l'animal més semblant que hi trobaran. Els text recrea molt bé la forma de pensar, i fins i tot de parlar de gent d'aquell temps sense arribar a fer avorrida o incomprensible la història.

Com que la història d'Eslava Galan m'ha agradat molt he fet una escultura d'un rinoceront, un animal que sembla un poc primitiu i poderós. També per que fa temps vaig fer un dibuix, una copia d'un dels gravats de Durero que més m'agraden: "Rhinocerus" En 1515 el rei de Portugal va regalar al Papa un rinoceront viu que segurament va arribar a Europa després de moltes peripècies per terra i per mar. Encara que el pobre rinoceront va morir abans d'arribar a Roma, l'animalot va fascinar tant als europeus d'aquella època que fins i tot Albert Durero que no hi havia vist aquella bestia va fer una sèrie de gravats molt fantasiosos a partir d'altres dibuixos que van arribar a les seues mans.
http://es.globedia.com/ganda-rinoceronte-durero

La meua escultura és d'estany fos a la cera perduda, estany repujat, llanda d'algun refresc rovellada i fusta.

Pirata

Alex Barber. "Pirata" detall

Alex Barber. "Pirata"

Continue experimentant amb la cera perduda. Ara he fet un pirata. Es cert que els pirates eren delinqüents i que la realitat de la pirateria no té res a veure amb l'imatge romàntica que la literatura i el cinema ens han tramés, però he volgut representar en aquesta escultura tot eixe conjunt de tòpics: el garfi, les barbes, el "parxe" a l'ull. El pirata vist com una mena d'aventurer, rebel i experimentat en mil batalles. Un Long John Silver de fusta i peltre.

Seguidors