Escultures, relleus, pintures dibuixos i idees d'Alex Barber Miró. Benvinguts al meu món.

Cal·ligrafies Barroques 2

Alex Barber "Cal·ligrafies barroques" tinta i pintura a llapis
Alex Barber."Cal·ligrafies barroques" abans de pintar
Finalment, he pintat el dibuix. A mà i utilitzant les pintures "alpino" que utilitzava a l'escola, ja fa uns quants anys. 
El dibuix original, té més color que a la fotografia. I com es pot veure, resulta una mica barroc, on les línies ondulants, les volutes, les repeticions i els contrasts de color tenen el màxim protagonisme.

Cal·ligrafies barroques


Alex Barber."Cal·ligrafies barroques" abans de pintar
Un dibuix sense color.

El mite de Sisif

Alex Barber: "Sisifo" Tinta sobre paper
Alex Barber: "Sisifo" Tinta sobre paper
Després de dues setmanes de molt de treball, per fi estic de vacances i he pogut passar tota la vesprada dibuixant sense pressa. Ja vorem si tinc temps per fer alguna escultura.
En un primer moment he pensat en pintar una felicitació nadalenca, però finalment, m'he deixat emportar per les meues lectures i he acabat dibuixant a "Sisifo", el personatge mitològic condemnat a pujar eternament una pedra enorme al cim d'una muntanya, per a que tornara a caure i tindre que recomençar de nou, com a castic dels deus grecs per intentar enganyar a la mort per viure eternament.

Natura morta amb esquelets de formigó

Alex Barber "natura morta amb esquelets de formigó " Tinta sobre paper
Tinc ganes de que arriben les vacances de nadal per tindre temps per fer una escultura. Mentre tant m'he de conformar amb fer alguns dibuixos. 

El dibuix que acabe de publicar l'he fet aquest mati. Estava dubtant entre "resaca" o "esquelet". La primera opció fa referència als molts excessos que es van fer en l'època del boom econòmic de la rajola, que ens han deixat un bon grapat d'edificis a mig acabar, abandonats com autèntics monuments a l'especulació immobiliària. De fet seria interessant transformar una d'eixes estructures en un museu per a que les generacions futures pogueren conèixer els perills del creixement econòmic descontrolat.

Esquelets podia ser un bon títol, però, encara que a mi mai m'han agradat els títols llargs, m'he decidit per "natura morta amb esquelets de formigó" per accentuar la carrega crítica d'aquest dibuix, inspirat en molts megaprojectes urbanístics innecessaris, inacabats i que han degradat espais naturals sense altre motiu que especular, sense que hi haguera cap necessitat real per a fer-los. 

Per cert, està fet a mà alçada. Vaig dubtar entre utilitzar esquadra i cartabó, o confiar en la meua mà. Té errors en la perspectiva, i sembla a punt de caure, però m'agrada el resultat imperfecte que únicament es pot aconseguir amb traç manual.

Fàbrica

Alex Barber "Fàbrica" tinta sobre paper 40 x 25 cm.

Alex Barber "Fàbrica" tinta sobre paper 40 x 25 cm.
Quan estava estudiant a la Universitat d'Alacant vaig fer un dibuix, que vaig perdre, sobre la fàbrica de ciment que està al costat del campus de Sant Vicent del Raspeig. Una construcció enorme i gris que anava devorant la serra de Fontcalent. A més a més circulava entre els alumnes el rumor que en aquells temps es dedicaven a incinerar "vacas locas" i que quan venia el vent des del sud, ens portava eixos fums tòxics als estudiants. D'altra banda sentia curiositat per visitar aquella construcció que recorda els decorats que Fritz Lang va fer per a "Metrópolis" o d'alguna peli de ciència ficció.
També influeix el fet que he acabat aquesta setmana d'explicar el tema de la revolució industrial, eixe gran canvi tecnològic que canviat per complet la vida quotidiana de la gent, amb grans avantatges, però amb enormes perills i responsabilitats.

Pou

Alex Barber. "Pou" Tinta sobre paper

Alex Barber. "Pou" Tinta sobre paper 

Els pous són llocs una mica màgics: una mena d'entrada al món subterrani on s'amaga l'aigua i altres misteris. De menut he escoltat històries de la meua avia paterna sobre saorins o "saurins" infal·libles que trobaven l'aigua amagada sota capes i capes de terra. 
En moltes cultures antigues els pous eren una via de comunicació amb les divinitats ctòniques que governaven l'Inframón. En Agrigento, en la Vall dels Temples, es conserva un d'aquells pous-santuari. 
Sempre els pous han tingut una importància vital per a l'abastiment d'aigua, de vida, per als pobles de la mediterrània, on les pluges poden ser autèntics diluvis o despareixer per mesos.

El Sistema

Alex Barber."El sistema" Tinta xina sobre paper. 30x36cm.

Alex Barber."El sistema" detall. Tinta xina sobre paper. 30x36cm.

Alex Barber."El sistema" detall. Tinta xina sobre paper. 30x36cm.
Fa poc vaig veure en Madrid, en el Caixaforum, l'exposició dels gravats de Giambattista Piranesi, les famoses Presons Imaginaries, i moltes vistes exagerades de les ruïnes de Roma. Ja m'agradaven abans de l'exposició. No puc negar que tant els gravats de Piranesi, com les escales infinites de M.C. Escher, han influït en aquest dibuix.

El títol "El sistema" fa referencia al model social i econòmic en el que vivim, on sembla que tot el món està obligat a pujar i baixar en una escala social tan absurda com irracional.

Continue sense saber fotografiar bé els meus dibuixos. No sé si es per la càmera, per la llum o per què no tinc ni idea de com fer una bona foto, però sempre ixen molt més fosques del que són en realitat. Tal vegada hauré de practicar més.
 
Alex Barber: "laberint" dibuix a la tinta sobre paper
Un altre dibuix d'un laberint. És un tema que em resulta interessant, especialment des de que fa ja molts anys vaig descobrir els poemes de Jorge Luis Borges.
La qualitat de la fotografia no és massa bona. De fet el paper no és tan gris. Hauré d'aprendre un poc més per intentar aconseguir millors imatges de les meues obres. 

Vent solar

Alex Barber:"Vent solar" tinta sobre paper.
Encara no estic massa convençut del títol, però el resultat m'agrada. Volia contraposar colors i tinta negra, dibuixos geomètrics, i taques de tinta aigualida, línies i plànols de color. El procés m'ha divertit molt.

Curs de Permacultura a la Vall de Gallinera

Marge de pedra seca fet a Alpatró utilitzant tècniques tradicionals
 M'agrada aprendre, i per això quan trobe un curset interessant m'apunte. A començ de setembre vaig descobrir que l'Unió Cultural d'Amics de la Vall de Gallinera hi havia organitzat un curs amb el títol de Curs de Permacultura: la construcció tradicional com a coneixement col·lectiu.  El mestre Miquel Ramis, del centre d'Oficis Artífex Balear, ens ha ensenyat a fer construccions  amb pocs i ecològics materials com la pedra local ,  utilitzant velles tècniques que els més majors feien servir tota la vida per treballar i viure al camp.
El dissabte 13 d'Octubre vam construir en Alpatró al costat del llavador públic un marge de pedra seca. Com que érem moltíssims els alumnes del curset va donar temps en unes quantes hores a fer tota una paret de pedra com les que podem trobar per totes les nostres muntanyes. Lamentablement eixe dia no portava la camèra de fotos.

Construint els fonaments d'un banquet de pedra

Banc de pedra fet amb morter de calç i fang
El procés de construcció

El diumenge 14, en Benialí vam construir un banc de pedra, utilitzant morter: tres parts d'arena per una de calç, per a les juntes, i fang: terra i aigua, per a unir les pedres a l'interior del mur. La mateixa tècnica amb la qual es van construir fins l'arribada del ciment portland totes les cases, castells i esglésies dels nostres avanpassats.
La conferència de Miquel Ramis sobre Permacultura també va resultar molt interessant. La Permacultura consisteix en recuperar tècniques tradicionals, en agricultura, construcció... que tenen el gran avantatge de ser ecològiques, sostenibles, barates, i sobretot que no depenen del petroli ni necessiten grans inversions en maquinària, i que han demostrat al llarg de segles la seua eficiència.

Lluna

Alex Barber. "lluna" tinta xina sobre paper
Fa temps que vull fer un dibuix de la Lluna. No com un plànol científic rigorós i detallat, amb els principals craters i els anomenats "mars" lunars, més bé l'imatge que queda en la retina quan algú com jo, amb mínims coneixements astronòmics, observa amb uns bons prismàtics al nostre satel·lit, i tracta de passar-ho al paper, tal i com feien els primers astrònoms, amb una curiositat infinita. 
Segurament el meu dibuix està farcit d'errades. Podria haver copiat alguna foto d'Internet, però preferisc dibuixar l'empremta que deixada en la memòria després de l'observació directa. Possiblement el dibuix hauria quedat molt millor si haguera deixat la lluna de color blanc, o groc clar, sense entrar en tant de detall. Un altre dia faré la prova per veure com queda.

Lluita de poder

Alejandro Barber "Lluita de poder" Tinta xina sobre paper.
Portava ja un temps sense dibuixar, i aquesta vesprada per fi he tornat a embrutar el paper amb les meues pintures. En aquest cas es tracta de tinta xina.
 Possiblement faré altra versió d'aquest dibuix. Encara que m'agrada el resultat, crec que li falta moviment. Tal vegada dibuixaré als animals amb els ulls oberts. Si tinc una altra vesprada lliure provaré a dibuixar-lo d'un altra manera.

Espais en la memòria

Alex Barber: díptic "Espais en la memòria"

Alex Barber: díptic "Espais en la memòria"

Alex Barber: díptic "Espais en la memòria"

Alex Barber: díptic "Espais en la memòria"

Per primera vegada he fet un díptic. Les dues peces les vaig esculpir de forma simultània, intentant crear dos obres diferents, però semblants, experimentant en un bloc d'escaiola una possibilitat, i en l'altre una variant alternativa, utilitzant diferents gradacions del mateix color. El marc vol ser finestra, i, el títol "espais en la memòria" vol ser el paisatge on els buits, i les parts plenes modelen la percepció defectuosa  del passat que tots tenim, feta a base de records i oblits.

Exposició Escola Municipal de Belles Arts





Al llarg de sis anys he assistit com a alumne a les classes de l'Escola Municipal de Belles Arts. En eixe temps he fet moltes obres, algunes millors, altres pitjors, i sobre tot he aprés molt. 

Hem va costar triar dues obres per a l'exposició que actualment es pot visitar  en el Centre Cultural d'Alcoi. Finalment hem vaig decidir per un cap fet en argila, una còpia d'una de les figures d'escaiola de l'Escola, i per l'intent d'autoretrat que vaig fer en escaiola el curs passat. 

No m'agrada massa la peana que li han col·locat a la meua figura d'escaiola. Es molt baixeta i fa que si algú vol veure be la figura, s'ha d'agenollar, i damunt està molt a l'abast de qualsevol xiquet o xiqueta que entre a la sala d'exposicions. Esperem que torne sencera a casa.

Exposició de l'Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi

Cartell de l'exposició que tindrà lloc el proper dimarts
Al llarg de sis anys he assistit com a alumne a l'Escola Municipal de Belles Arts. Ha segut una experiència molt positiva en tots els sentits, he conegut gent molt interessant i simpàtica, i he passat moments molt divertits, he millorat moltíssim la meua habilitat dibuixant i modelant en fang. He provat noves tècniques que  no coneixia com la tempera a l'ou o el gravat al linòleum. He pintat a la Glorieta i al Cementeri municipal, hem tingut models posant per a nosaltres, i en diferents ocasions hem fet alguna excursió per poder visitar exposicions importants en Madrid o altres llocs. Una experiència molt recomanable per a qualsevol persona amb inquietuds artístiques. 

El poder de les arrels

A.Barber "el poder de les arrels"

A.Barber "el poder de les arrels"

A.Barber "el poder de les arrels"
Després de les meues vacances d'estiu, he tornat a casa amb més idees per fer noves obres. Continue investigant amb les possibilitats de l'escaiola i els colors. A més estic començant a afegir altres materials, com la fusta, les cordes i la pedra al conjunt. Com sempre trobar un títol adequat m'ha costat molt. Aquesta obra, de moment, es diu "el poder de les arrels": les arrels vegetals i les arrels culturals i emocionals, i el seu poder sobre tots nosaltres.

Pas a pas 4

El motlle
La peça definitiva en escaiola patinada amb terra.

Ja tinc quasi acabat el relleu de les agencies de rating. He fet molt poques fotos de les últimes fases del treball de tant ocupat com estava amb l'escaiola, i també per que tenia les mans molt brutes. 
Encara he de donar-li l'acabat definitiu al relleu. Vull que semble una troballa arqueològica. Ha de ser com un objecte molt antic que ens parla del present que estem vivint, un poc per trobar la distància, un poc per trobar similituds amb altres èpoques de crisi, i també com una forma de llençar al passat circumstàncies presents que no m'agraden massa. 

Pas a pas 3

27 de juliol de 2012



Tallant les lletres

Detall

Ja he acabat amb el modelat de les tres figures i amb la talla de la inscripció. Les lletres no es veuen massa, però segurament en la reproducció definitiva les pintaré un poc per fer-les més llegibles. 
Pràcticament està tot fet, però ara comença la fase més complicada, la més artesanal: fer el motlle d'escaiola.

Pas a pas 2

26 de juliol de 2012

26 de juliol de 2012

Ja tinc les tres figures. Les fotografies les he pres a meitat de matí, quan encara estava per modelar el cos de la tercera figura. Quan he acabat a les 14.00 no m'he acordat de fer la foto. Demà la faré i començaré amb la inscripció als peus dels tres personatges.

Pas a pas 1

24 de juliol de 2012

24 de julio de 2012

25 de julio de 2012
25 de juliol de 2012
Normalment sempre publique al meu blog imatges de treballs acabats. Tot el procés queda oblidat. Però en aquest cas he decidit anar fotografiant les diferents fases del treball, per mostrar les passes intermèdies, per donar a conèixer el treball artesanal que té qualsevol escultura. En aquest cas vull fer tres figures humanes, que representen a les tres agencies de rating més famoses, acompanyades per una inscripció. Primer faré les figures en fang, faré un motlle, i finalment, la reproducció definitiva en escaiola. Esperem que isca bé.

Mar

Alex Barber. "Mar" relleu en escaiola. 23 x 23 cm.
Fa poc que he acabat un relleu en escaiola amb uns peixos. A diferència d'altres obres meues, he pintat amb pintures acríliques les figures, i com que em resultaven un poc massa cridaneres, les he torcat amb un drap, i han quedat millor, amb un color semblant als colors dels peixos dels esculls de coral.

Agències de Rating

Alex Barber. Aquarel·la "Agencies de Rating" 21 x 30 cm

Alex Barber. Aquarel·la "Agencies de Rating" 21 x 30 cm

En l'edat mitjana i en el renaixement abundaven els bestiaris: catàlegs amb dibuixos d'éssers mítics i monstruosos que suposadament vivien a llocs remots: sirenes, unicorns, hipopòtams,  grifons, homes-llop...

Fa temps que tinc en el cap fer un "Bestiari": una sèrie de dibuixos i escultures sobre aquells personatges i institucions que des del meu punt de vista estan beneficiant-se de la crisi, i contribuint a augmentar el patiment de la gent. 

Indubtablement, les agències que qualifiquen el deute dels països, han estat molt afavorides per la crisi. Ara tenen més poder que mai i es permeten fins i tot oblidar que fa uns anys, eixes mateixes agències donaven la màxima qualificació a productes financers molt perillosos i que han contribuït a causar la crisi en la que estem.

La frase en llatí és del poeta romà Juvenal, qui a finals del segle I d.C. ja es preguntava "Qui vigila als vigilants?" molt aplicable a aquestes tres agències que tenen el monopoli de vigilar  els deutes dels països i institucions.

Està fet amb pintures aquarel·lables sobre paper. En principi era simplement un dibuix preparatori per fer una escultura. Però vaig decidir dedicar-li un poc més de temps. Prompte faré una escultura basada en aquest dibuix.

Abstracció V

Continue fent relleus, últimament són sempre obres abstractes a color, i m'he donat conter que es veuen millor en vídeo que en foto. Per cert aquest vídeo no té so. Ho he fet així per veure si d'aquesta manera puc penjar-lo en el facebook, ja que al no tindre música no n'hi ha cap possibilitat d'incomplir amb els drets d'autor. Ja vorem..

Abstraccio IV: "The way of gold"

Alex Barber "the way of gold" 42cm x 36cm. Tècnica mixta

Alex Barber "the way of gold" 42cm x 36cm. Tècnica mixta

Alex Barber "the way of gold" 42cm x 36cm. Tècnica mixta

De tant en tant abandone el llenguatge figuratiu i em perc pels camins de l'abstracció. Aprofite per experimentar amb els colors i els materials de forma intuïtiva, quasi jugant a vore que trobe, quin nou resultat inesperat trobe.
Una de les coses més complicades és donar-li un títol. Aquesta obra en principi volia nomenar-la "La febre d'or", després vaig pensar en "La quimera del oro" i com que a varies persones que l'han vist els suggeria un mapa, finalment m'he decidit per "els camins del or" però com que m'agrada més com sona en anglés, el títol definitiu és "The way of gold"