Acabe de tornar del Camí Primitiu de Sant Jaume (Santiago). He caminat 340 km, des d'Oviedo a Santiago de Compostela ajudat amb un bastó de fusta, que fa molts anys vaig comprar a un poblet de Navarra amb l'intenció de fer algun dia el camí.
Segurament, els moderns bastons de carbono, plegables i lleugers, m'haurien ajudat millor, però, jo personalment preferisc, si es possible, utilitzar objectes artesans, fets a mà, únics. A molts albergues de peregrins, era curiós veure com anàvem tots mig uniformats, amb roba comprada a la mateixa gran cadena de roba esportiva, i això que molts proveníem de ciutats molt allunyades, fins i tot, d'altres països.
El bastó ha fet la seua funció, d'ajudar-me a no caure, de donar un punt de seguretat a les pujades i a les baixades, i a més en els moments de descans m'he pogut distraure tallant amb la navalla al puny del bastó els llocs per on he passat: Oviedo, Grado, Salas, Tineo,Borres, Berducedo, Castro... No estan tots els noms, falten els de Galícia. També vaig fer una marca per cada etapa fins arribar a Santiago: tretze etapes.
A diferencia dels bastons industrials, ara mateixa, el meu bastó decora una de les parets de ma casa, en espera de futures caminades, i com a poderós recordatori de les meues experiències pels camins asturians i gallecs.
