Escultures, relleus, pintures dibuixos i idees d'Alex Barber Miró. Benvinguts al meu món.

Exposicions: Octubre de 2014

 Últimament estan fent-se exposicions molt interessants a la ciutat d'Alcoi. Normalment hem conforme amb fer la visita. Però com que m'agrada parlar d'art, i com que pense que reflexionar tranquil·lament sobre les obres que acabe de veure es una forma d'estimular la pròpia creativitat, i la dels altres, he decidit escriure un poc sobre aquelles exposicions que vist. 

No es tracta d'una critica, és únicament allò que em ve al cap després d'eixir de la sala d'exposicions, o quan ja han passat uns dies.

Tampoc vull fer una guia de les exposicions visitables a Alcoi. Únicament vaig a escriure sobre aquelles que he pogut visitar. Ara mateix estan obertes les de Rubén Fresneda,la mostra 100 artistes solidaris i la d'Aurèlia Masanet. Jo he visitat aquesta última a la llotja Sant Jordi. 

El seu títol "Trama i ordit de l'existència" té moltes lectures possibles, des de la més obvia, referint-se als tapissos i altres obres d'Aurèlia que combinen fils i teixits, fins a referencies mitològiques com podria ser el mite de les parques filant el fil del destí de les persones.

Entre les obres penjades als panells de la llotja destaquen els tapissos abstractes i coloristes. Un tipus d'obra que combina una ancestral tècnica artesana amb plantejaments actuals. De fet ja fa temps artistes com Joan Miró, Tàpies i altres, també és van interessar per els teixits i per les teles per explorar nous camins per a la seua obra. Moltes de les obres on l'autora juga amb teles de colors, entrecreuaments de papers, fibres, i de draps quasi inciten a tocar-les (cosa que mai faria)i que aprofiten molt be les diferents textures dels materials.



També han cridat la meua atenció un conjunt d'obres molt interessants on l'autora juga amb una espècie de cal·ligrafia inventada. Unes obres molt suggerents que van directes a despertar la imaginació de qui les veu.

D'altra banda sempre m'ha semblat apassionant la pugna persistent per fer poc llegibles i molt àrids els textos que acompanyen a molts catàlegs. Sembla que l'espai topològic dels textos sobre art, en la seua primaria homogeneïtat han d'espantar a qui els llig, farcits de paraules i expressions impactants com "topològic", "primaria homogeneïtat" i coses per l'estil. Molt sovint quan cau a les meues mans un catàleg d'alguna exposició que m'ha agradat llig atentament els textos, i descobrisc que hem deixen prou indiferent.

 

Reflexions sobre art.

Dibuix de "Escena de caça" en la Cova dels cavalls de La Valltorta, Tírig, Castelló,  Hugo Obermaier, en el llibre «La pinturas rupestres del Barranco de Valltorta (Castellón)», H. Obermaier y P. Wernert (1919). Jo l'he trobat a Viquipèdia

Fa temps que estic pensant en escriure sobre art. Avui m'he decidit.  
No estic especialment qualificat, ni tan sols preparat per opinar sobre art, però com que és un tema que m'apassiona  no em conforme amb ser únicament un espectador passiu. Moltes vegades, una pintura, una escultura, una instal·lació ha fet que passara un bon temps pensant, o simplement parlant d'allò que havia vist o intuït. A partir d'ara, intentaré registrar-los per escrit per no oblidar totes eixes impressions o pensaments. Ho faig per a mi i per si a algú l'interessa.

Em considere més artesà que artista. Visc a una ciutat menuda, envoltada entre muntanyes, lluny de les ciutats grans on viuen els artistes.

La major part de les meues obres les tinc en casa, i sobre tot les faig per l'immens plaer que em proporciona crear, desenvolupar la meua habilitat natural, de fet valore molt el domini de la tècnica, el coneixement de l'ofici i de les seues dificultats. 

Ara que tot està fet de manera industrial, en serie, homologat i certificat és molt interessant crear-se els objectes que hom necessita, l'art que vols tindre en el teu entorn diari.

València, Barcelona i Madrid estan suficientment prop per a que puga visitar totes aquelles exposicions que em resulten interessants. 

Internet em serveix per donar a conèixer les meues obres, també per formar-me i per comprar els materials, els llibres, o les ferramentes que no trobe prop de casa i que necessite per fer les meues obres. Utilitze materials barats, com la fusta i la pedra, molt utilitzades pels artistes d'altres èpoques. Soc jo qui faig tot el treball. Des de la primera idea, fins a l'ultim detall de l'acabat. Si no se fer alguna cosa, o investigue fins trobar la solució, o adapte la idea a les meues capacitats.

El procés de fer una obra, de fer real una intuïció, un somni o una idea que tinc al cap, es la part millor i més interessant. De fet recomane a qualsevol persona que intente fer algun tipus de treball artístic o creatiu. 




 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada