Escultures, relleus, pintures dibuixos i idees d'Alex Barber Miró. Benvinguts al meu món.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris metall. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris metall. Mostrar tots els missatges

Taller "Fes la teua moneda" a Sagunt

Les monedes. Revers amb la llegenda: ARSE·CC·SAGUNT·MMXVI.  Les sigles CC: Cultura Clàssica.







Tot preparat abans de començar
Les explicacions

Fonent el metall

Abocant el metall fos dins del motlle

Obrint el motlle.
Els resultats.

Mes monedes
 He tingut el plaer d'impartir un taller a les XIV Jornades de Cultura Clàssica de Sagunt. Ho he passat molt bé ensenyant com fer un procés artesanal complex.
 Amb l'ajuda d'Amparo Torres he explicat a un grup de quaranta persones com fer la seua pròpia moneda, còpia d'una peça inspirada en models grecs, reproduïda per la tècnica del motlle de terra de fosa.
 He d'agrair a Santi Carbonell, professor de l'IES Cotes Baixes, la seua ajuda i col·laboració, també a els organitzadors de les Jornades pel seu recolzament, i als assistents als tallers per la seua atenció i entusiasme.




Alacrà

Àlex Barber. "Alacrà".

Àlex Barber. "Alacrà".

Àlex Barber."Alacrà".
Per fi he pogut dedicar un poc de temps a les meues escultures. Ja feia temps que volia acabar aquesta obra: un escorpí de fusta i metall. 
El fibló, les potes, les tenalles i part de la pell estan fets amb diferents metalls per suggerir una mica l'aspecte amenaçant d'aquest insecte. 
La mida és més gran del normal per aprofitar un retall de fusta d'anouer amb una forma un poc estranya.
 

Màquina de mossegar

Àlex Barber. "Màquina de mossegar"

Àlex Barber. "Màquina de mossegar"
Àlex Barber. "Màquina de mossegar"






En aquesta obra continue experimentant amb les possibilitats del metall i de la fusta vella i fosca. 
 També m'interessa veure com es combinen formes orgàniques, en aquest cas una dentadura, amb elements industrials com els reblons i el filferro soldat. Tot per fer una falsa màquina que simula unes mandíbules a punt de donar una forta mossegada. Una acció que per a mi sembla una de les formes més primitives i brutals de violència però que de maneres molts sofisticades continua formant part de la nostra espècie en forma d'insults, imatges ultraviolentes que veien quotidianament per televisió sense immutar-se, i milers els tipus de violència subtil contra el més feble que formen part de la nostra competitiva societat de consum.

Autòmat

Autòmat. Alex Barber. Juny 2015
Autòmat. Alex Barber. Juny 2015

Autòmat. Alex Barber. Juny 2015

Autòmat. Alex Barber. Juny 2015
 Ja he acabat el meu autòmat. He fet el braç dret i he aconseguit donar-li moviment avant i arrere. Tenint en comptes els meus coneixements de mecànica, ha anat molt bé. La meua escultura és com jo ho havia imaginat: un aparell complex d'engranatges, eixos i molls. 
No intente imitar aquells autòmats del segle XVIII o XIX, com el famós Ànec de Vaucanson, que menjava i defecava, en un intent de copiar la vida utilitzant la mecànica, més bé tracte d'experimentar amb les possibilitats artístiques d'una tecnologia ja obsoleta, d'aprofitar velles rodes dentades i ajuntar-les amb peces de fusta o d'estany per veure com queda, quin resultat aporta a un tema tant tocat com la figura humana.

Autòmat en construcció 2

Autòmat. Procés de construcció
Autòmat. Procés de construcció

Autòmat. Procés de construcció

Autòmat. Procés de construcció

Autòmat. Procés de construcció
Després d'unes quantes vesprades, ja per fi he muntat la ma dreta. Un moll permet que el braç tinga moviment ascendent i descendent. La mà subjecta un objecte metàl·lic, en part per augmentar el pes del braç i em part per simular una maça o una ferramenta. La setmana propera completaré l'autòmat amb la construcció de la mà dreta. Ja tinc feta la mà amb cera. El següent pas es fondre la cera per obtindre un negatiu en el motlle, i finalment vessar el metall i construir el braç

Autòmat en construcció

Autòmat. Primera setmana.
Detall del cap i dels engranatges.


El meu autòmat comença a prendre forma. Ja he fos la cera i he tret el buidat del cap. He aconseguit engranatges, i amb un torn per a fusta he fet els eixos per a que puguen tindre moviment.En els propers dies fondré les mans i faré l'estructura dels braços. He d'aconseguir algun moll, i algunes peces més, i segurament en uns dies hauré construït un autòmat. 
De totes formes estic pensant com aconseguir que tinga algun tipus de moviment mecànic. No se si ho aconseguiré, però de moment el resultat escultòric m'agrada prou.

Rinoceront






  M'agrada llegir novel·les històriques, però en la majoria dels casos acabe un poc decebut. Quasi sempre els personatges son actuals, que pensen, parlen i es comporten com la gent d'ara, però dins d'un decorat medieval, romà o paleolític... Poques novel·les històriques intenten aproximar-se a la mentalitat de la gent de l'època on estan ambientades.

  Fa molt poc he acabat de llegir "En busca del unicornio" de Juan Eslava Galan, una divertida història d'un grupet de ballesters enviats a Àfrica per Enric IV de Castella a caçar un unicorn. Un rinoceront serà l'animal més semblant que hi trobaran. Els text recrea molt bé la forma de pensar, i fins i tot de parlar de gent d'aquell temps sense arribar a fer avorrida o incomprensible la història. 

  Com que la història d'Eslava Galan m'ha agradat molt he fet una escultura d'un rinoceront, un animal que sembla un poc primitiu i poderós. També per que fa temps vaig fer un dibuix, una copia d'un dels gravats de Durero que més m'agraden: "Rhinocerus" En 1515 el rei de Portugal va regalar al Papa un rinoceront viu que segurament va arribar a Europa després de moltes peripècies per terra i per mar. Encara que el pobre rinoceront va morir abans d'arribar a Roma, l'animalot va fascinar tant als europeus d'aquella època que fins i tot Albert Durero que no hi havia vist aquella bestia va fer una sèrie de gravats molt fantasiosos a partir d'altres dibuixos que van arribar a les seues mans. 
http://es.globedia.com/ganda-rinoceronte-durero

   La meua escultura és d'estany fos a la cera perduda, estany repujat, llanda d'algun refresc rovellada i fusta.

Pirata


Alex Barber. "Pirata" detall

Alex Barber. "Pirata"

Alex Barber. "Pirata"


Alex Barber. "Pirata"


Continue experimentant amb la cera perduda. Ara he fet un pirata. Es cert que els pirates eren delinqüents i que la realitat de la pirateria no té res a veure amb l'imatge romàntica que la literatura i el cinema ens han tramés, però he volgut representar en aquesta escultura tot eixe conjunt de tòpics: el garfi, les barbes, el "parxe" a l'ull. El pirata vist com una mena d'aventurer, rebel i experimentat en mil batalles. Un Long John Silver de fusta i peltre.