No puc evitar que algunes de les meues escultures hem quedem un poc "arqueològiques". Molt sovint, després de visitar algun museu arqueològic, hem venen ganes de fer alguna obra que resulte un poc antiga. La modernitat està molt bé, mirar cap el passat, també.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pedra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pedra. Mostrar tots els missatges
Pedra
Una de les coses més complicades al muntar l'exposició ha estat transportar els dos caps de pedra des del meu taller fins a la sala d'exposicions. Cada cap pesa uns cinquanta kilos, i sempre es difícil aparcar al carrer Vistabella, però m'ha agradat molt veure-les ben il·luminades acompanyades d'altres obres meues.
Talla directa en pedra
He fet un muntatge amb totes les fotos del procés de tallar un bloc de pedra per transformar-lo en una escultura. Es un breu resum d'un minut de moltes hores molt intenses i de molts colps de cisell. Tota una experiència irrepetible que deixa com a resultat un cap de pedra.
Està sense música per si de cas incomplisc alguna llei estranya.
Està sense música per si de cas incomplisc alguna llei estranya.
Talla en pedra. Pas a pas 7
 |
| 4 d'abril de 2013 |
 |
| 4 d'abril de 2013 |
 |
| 4 d'abril de 2013 |
Com es pot veure, ja està quasi acabada. Encara he d'acabar alguns detalls, però les parts més importants ja estan fetes.
He utilitzat la tècnica de la talla directa, sense fer una maqueta prèvia, sense utilitzar màquina de punts ni maquinària elèctrica, tal i com ho feien els artesans escultors, gaudint del plaer de posar a prova les meues habilitats, de cansar-me, d'embrutar-me de pols i de treballar amb les meues mans.
He fet un cap femení inspirat en l'art clàssic, grec, romà o renaixentista, no és massa original, però he aprés molt mentre tallava la pedra i anava passant per totes les fases intermèdies, creant i destruint diferents versions de la mateixa escultura.
Talla en pedra. Pas a pas 6
 |
| 3 d'abril de 2013 |
 |
| 3 d'abril de 2013 |
Hui he refet els ulls, i he començat amb el cabell. Ara mateix mirant la fotografia crec que hi ha certa asimetria en els costats de la cara, encara que es possible que la llum o la mateixa càmera donen eixa impressió. Ho hauré de comprovar. Però ja estic més a prop d'acabar.
Talla en pedra. Pas a pas 4
 |
| 30 de març de 2013 a les 19.00 hores |
 |
| 30 de març de 2013 a les 19.00 hores |
 |
| 30 de març de 2013 pel matí. |
Hui he avançat prou. Finalment he decidit no fer les pupil·les dels ulls, i deixar llis els globus oculars, al estil clàssic. També he llevat prou de volum en la zona del coll i he començat a definir el volum del cabell. Hem queda molt de treball, i no acabe de veure be la simetria dels ulls. Encara falta retocar alguna cosa, i no tinc molt clar on.
De totes formes comença a agradar-me el resultat.
Talla en pedra. Pas a pas 3.
 |
| 29 de març de 2013 |
 |
| 29 de març de 2013 |
 |
| 29 de març de 2013 |
Ja he començat amb els detalls. He fet el nas i la boca. Amb els ulls encara no he acabat. No se si es pot veure a la fotografia, però, m'han eixit mal. Són asimètrics i estan mal col·locats. Demà hauré de tornar-los a fer: enfonsaré més els ulls i els refaré. Per a que no queden massa dins del cap rebaixaré el front tot el que puga sense que el nas quede massa gran. Confie en poder solucionar l'errada. Ja vorem.
Talla en pedra. Pas a pas 2.
 |
| Dijous 28 de març de 2013 |
 |
| En el meu taller |
 |
| dijous 28 de març a les 20.15 hores |
Per fi tinc temps per continuar amb l'escultura que hi havia començat fa ja uns quants dies.
Estic fent talla directa, sense cap tipus de maqueta prèvia ni utilitzant màquina de treure punts, o maquinària elèctrica o pneumàtica. Únicament, les meues mans, ferramenta manual, i la meua habilitat per esculpir.Tot un plaer en un temps com el nostre en el qual pràcticament tot ho fem amb maquinària d'algun tipus.
Talla en pedra. Pas a pas 1.
 |
| Vesprada del divendres 15 de març de 2013 i matí del dissabte 16 de març |
 |
| Dilluns 18 i dimarts 19 de març de 2013 |
 |
| Dilluns 18 i dimarts 19 de març de 2013 |
He tornat a tallar la pedra. En principi anava a publicar fotos quan estiguera acabada l'escultura, però, per experiència se que el mateix procés de creació, de talla de la pedra, es molt interessant. Lentament el bloc de pedra fa transformant-se i les diferents fases permeten contemplar escultures provisionals que seran destruïdes per aconseguir el resultat definitiu.
Intentaré fotografiar tot el procés fins arribar al moment en que done per acabada l'escultura..
Avantpassats
 |
| Alex Barber "Avantpassats" |
 | ||
| Alex Barber "Avantpassats" |
Moltes cultures que alguns qualifiquen com "primitives" han realitzat obres d'art que representaven avantpassats llunyans i mítics. En molts casos creien que encara podien influir o ajudar als seus descendents. Moltes d'eixes obres tenen un valor artístic innegable, des de les mascares africanes, passant per els retrats d'època romana o fins i tot les gegantes escultures de l'illa de Pasqua que per a molts arqueolègs representen a ancestres llunyans i mítics.
Gat
 |
| Àlex Barber. "gat" pedra . 26 cm d'alt, 22 cm ample, 28 cm llarg |
 |
| Àlex Barber. "gat" pedra . 26 cm d'alt, 22 cm ample, 28 cm llarg |
 |
| Àlex Barber. "gat" pedra . 26 cm d'alt, 22 cm ample, 28 cm llarg |
Molt sovint quan estic fent les meues escultures, el meu gat està plàcidament dormit a un metre de distància sense que li moleste que jo estiga colpejant un bloc de pedra amb la ràdio a tota castanya. Vaig pensar que era el model perfecte per fer una escultura. Però quan vaig començar a fer un cap de gat, l'animalet em fugia, per què per als felins, que algú els mire fixament els resulta un gest d'amenaça. Així que vaig fer aquesta escultura quasi de memòria i per això va quedar una mica estranya. Per sort els gats no tenen massa bona memòria i als cinc minuts el trobada igual de tranquil i simpàtic que sempre al seu racó del sofà, ben lluny del meu taller.
El 2
En ocasions també faig alguns treballs en pedra que acaben en els murs d'alguna casa. En aquest cas es tracta del carreu amb el dos per a que els carters i altres persones identifiquen quina casa és. Ha quedat prou be.
Serp
Alex Barber "Serp" pedra 20 x 30 cm. 12cm d'altura.
Pocs animals estan tant mal vistos com les serp. Encara que tenen un paper importantíssim als ecosistemes per controlar insectes i ratolins, i que un dels símbols de la ciència mèdica i farmacèutica és la serp del deu Esculapi, moltíssima gent té fòbia als pobres ofidis.
Per contra és molt interessant la seua forma escultòrica. Només cal recordar les abundants representacions de serps de l'antic Egipte. També son interessants les serps que omplin de moviment al Laocoonte hel·lenistic, o les representacions medievals del paradís, amb Eva, Adam i la serp tentadora. Al barroc el moviment sinuós de les serps inspiraria tota una gran quantitat de formes i objectes.
A mi hem sembla un animalet fascinant, especialment quant les trobes al camp, movent-se o prenent el sol. Fa unes setmanes vaig collir una pedra d'un bancal abandonat de l'Alcudia de Cocentaina i vaig tallar una serp.
Relleu II
Una de les meues primeres obres en pedra. Ja fa uns quant anys quan anava d'excursió al camp sempre recollia alguna pedra no molt gran, que no pesara molt, i que la seua forma, textura o color em resultaren interessants, per a després gravar un relleu en la seua superfície.
RELLEU
Una de les microescultures que vaig fer ja fa uns anys. Es tracta d'una pedra d'uns quinze centimetres d'alt per uns deu d'ampla. La vaig treballar utilitzant la tècnica de la talla a bisel, la mateixa que s'utilitzava en l'època visigòtica. En principi es tractava d'un experiment per més endavant fer un relleu a gran tamany. Encara no l'he fet més gran.
PEDRA
"Filosof", escultura feta en León en el Centro de los Oficios, al curs impartit per Miguel Sobrino, on he aprés els rudiments del treball de la pedra i on els alumnes vam poder fer una visita espectacular a la catedral de León, tant per les explicacions de Miguel Sobrino, autor d'un interessantíssima monografia sobre les catedrals espanyoles, com pel privilegi d'haver pujat a les teulades per contemplar el bosc de pinacles, arbotants i gàrgoles que coronen l'edifici.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
