Argila, fusta i pedra

Escultures, relleus, pintures dibuixos i idees d'Alex Barber Miró. Benvinguts al meu món.

Talla en fusta 2

6 de gener de 2021


A poc a poc vaig donant-li forma al bloc de fusta. De moment sols vaig a cercar els volums que interessen, buidant aquells que no. Quan vaig començar a fer talla en fusta dibuixava de forma molt acurada totes les vistes del projecte. Amb els primers colps de gúbia els dibuixos desapareixien per complet. Per això ara marque unes poques línies que m'ajuden a saber fins on he de rebaixar els volums. Com es pot veure a les imatges encara estic prou lluny. També he marcat amb una corda l'eix central del bloc, vull aconseguir dues parts simètriques.

A mesura que vaig treballant la fusta van sorgint successives escultures, que són destruïdes cada nou dia de talla fins que arribe  a la forma definitiva que estic buscant. Gràcies a la fotografia puc conservar imatges d'aquestes primeres formes, encara molt abstractes que vaig aconseguint a cop de gúbia.

Talla en fusta 1

Primers colps de gúbia.


Per fi he pogut dedicar-li temps al bloc de fusta!

Ja tinc clar el que tallaré. He fet alguns dibuixos i he començat a buidar algunes zones. Podria fer aquesta part del treball amb la radial, hi ha discos que permeten escalabornar ràpidament grans zones, però preferisc el treball manual: no tinc pressa, no m'agrada ni el soroll ni la pols que fa la radial, i a més utilitzant el boix i la gúbia puc conèixer millor la fusta que estic esculpint. Comence a sospitar que es tracta de fusta de roure. No estic segur, ja que jo sempre he tallat fusta de faig o de pi. De moment les sensacions que tinc són bones: sembla que les clevilles sols són superficials, el material és dur, però es deixa tallar, i fins ara he localitzat solament dos nucs que podré eliminar amb relativa facilitat.

Talla en fusta 0

El bloc de fusta abans de començar.

 Aquest nadal aprofitaré per fer escultura. Gràcies a un amic que m'ha donat un bon bloc de fusta, no sé de quin arbre, tornaré a fer servir les gúbies. De moment he començat per esmolar les ferramentes i per dibuixar en paper diferents idees que tinc al cap. Ja vorem que farem!

Al meu gat sembla que el tros de fusta li ha agradat.

Pedra Equinoccial


Pedra Equinoccial


Pedra Equinoccial


Unes imatges de l'escultura que he cedit per a l'exposició organitzada per Samaritas: Pedra Equinoccial, una obra basada en les constel·lacions utilitzades des de l'antiguitat per mesurar el pas del temps: àries i lliura assenyalen l'equinocci de tardor, càncer i capricorn el de primavera, moments de l'any en què el dia és igual de llarg que la nit i que marquen l'inici dels cicles vitals de plantes, animals i persones. El pas del temps, els ritmes de la naturalesa, els seus indicadors astronòmics i el seu reflex en la vida quotidiana, són presents als relleus de la pedra i a l'indicador de fusta, com records d'una forma diferent de comptar els dies més harmònica amb la naturalesa i amb les seves estacions.

Maies al MARQ

Dibuix a llapis i pintat amb pintures escolars.

Dibuix repassat amb ròtring negre i pintat amb pintures escolars.

Fa unes setmanes vaig visitar l'exposició del MARQ sobre la cultura Maia. Em va agradar molt, tant que vaig fer una dibuix a partir d'una foto d'una de les peces de la mostra. 
He de reconèixer que ho desconec quasi tot de la cultura maia ( o les cultures centreamericanes). La meua formació ha segut molt euro-cèntrica, i segurament per eixe fet m'ha impactat més aquesta exposició. Tot hem resultava més nou i desconegut. Hi han poques oportunitats de veure art precolombí. 
També m'ha agradat molt la petita mostra de dibuix arqueològic que es pot visitar al museu a l'antiga capella, i m'he en recordat un dibuix que vaig fer fa uns anys simulant un quadern de camp d'una excavació imaginaria, i decidit afegir-lo també al meu blog.

La ruta dels rellotges de sol d'Otos

Arthur Heras "Meló-Soleil"

Manuel Boix "Polifem"

Antoni Miró "Bici-rellotge"

Des de l'any 2005 el poble d'Otos es va convertir en la capital valenciana dels rellotges de sol. Mes de vint-i-cinc quadrants solars es poden veure als seus carrers. Han participat artistes com Antoni Miró, Joan Olivares i Rafa Amorós, Manuel Boix, i molts altres, configurant un autentic museu d'art contemporani a l'aire lliure. Es un plaer passejar pels seus carrers descobrint a les seues façanes les infinites possibilitats artístiques del joc amb la llum del sol i l'ombra del gnòmon