Argila, fusta i pedra

Escultures, relleus, pintures dibuixos i idees d'Alex Barber Miró. Benvinguts al meu món.

La ruta dels rellotges de sol d'Otos

Arthur Heras "Meló-Soleil"

Manuel Boix "Polifem"

Antoni Miró "Bici-rellotge"

Des de l'any 2005 el poble d'Otos es va convertir en la capital valenciana dels rellotges de sol. Mes de vint-i-cinc quadrants solars es poden veure als seus carrers. Han participat artistes com Antoni Miró, Joan Olivares i Rafa Amorós, Manuel Boix, i molts altres, configurant un autentic museu d'art contemporani a l'aire lliure. Es un plaer passejar pels seus carrers descobrint a les seues façanes les infinites possibilitats artístiques del joc amb la llum del sol i l'ombra del gnòmon

Els rellotges solars de Dario Mira

Dario Mira: Rellotge Equatorial.

Dario Mira: Rellotge Solar en Jovisa. Muro.

Dario Mira: Rellotge Solar a la Masia "Els Llençols"
Dario Mira: Rellotge Solar a l'ermita de Sant Antoni d'Alcoi.

Dario Mira: Rellotge Solar a Benifallim.
Fa temps que conec a Dario Mira, un artista alcoià especialitzat en el calcul i construcció de quadrants solars. Les seues obres, a banda de ser precises màquines de mesurar el temps utilitzant l'ombra projectada pel gnòmon (l'agulla dels rellotges solars) destaquen per la seua varietat tant de tipus de rellotge com de disseny. Dario sempre està experimentant amb nous tipus de rellotge, combinant diferents materials per fer una obra variada i original que juga amb la llum de sol i el pas del temps.
He posat unes poques imatges. Al seu blog: Rellotges de sol des d'Alcoi, Dario ens mostra totes les seues obres i dona a conèixer altres rellotges d'altres autors i d'altres èpoques que podem trobar prop d'Alcoi. 

Taller "Fes la teua moneda" a Sagunt

Les monedes. Revers amb la llegenda: ARSE·CC·SAGUNT·MMXVI.  Les sigles CC: Cultura Clàssica.







Tot preparat abans de començar
Les explicacions

Fonent el metall

Abocant el metall fos dins del motlle

Obrint el motlle.
Els resultats.

Mes monedes
 He tingut el plaer d'impartir un taller a les XIV Jornades de Cultura Clàssica de Sagunt. Ho he passat molt bé ensenyant com fer un procés artesanal complex.
 Amb l'ajuda d'Amparo Torres he explicat a un grup de quaranta persones com fer la seua pròpia moneda, còpia d'una peça inspirada en models grecs, reproduïda per la tècnica del motlle de terra de fosa.
 He d'agrair a Santi Carbonell, professor de l'IES Cotes Baixes, la seua ajuda i col·laboració, també a els organitzadors de les Jornades pel seu recolzament, i als assistents als tallers per la seua atenció i entusiasme.




Alacrà

Àlex Barber. "Alacrà".

Àlex Barber. "Alacrà".

Àlex Barber."Alacrà".
Per fi he pogut dedicar un poc de temps a les meues escultures. Ja feia temps que volia acabar aquesta obra: un escorpí de fusta i metall. 
El fibló, les potes, les tenalles i part de la pell estan fets amb diferents metalls per suggerir una mica l'aspecte amenaçant d'aquest insecte. 
La mida és més gran del normal per aprofitar un retall de fusta d'anouer amb una forma un poc estranya.
 

Màquina de mossegar

Àlex Barber. "Màquina de mossegar"

Àlex Barber. "Màquina de mossegar"
Àlex Barber. "Màquina de mossegar"






En aquesta obra continue experimentant amb les possibilitats del metall i de la fusta vella i fosca. 
 També m'interessa veure com es combinen formes orgàniques, en aquest cas una dentadura, amb elements industrials com els reblons i el filferro soldat. Tot per fer una falsa màquina que simula unes mandíbules a punt de donar una forta mossegada. Una acció que per a mi sembla una de les formes més primitives i brutals de violència però que de maneres molts sofisticades continua formant part de la nostra espècie en forma d'insults, imatges ultraviolentes que veien quotidianament per televisió sense immutar-se, i milers els tipus de violència subtil contra el més feble que formen part de la nostra competitiva societat de consum.

Penella

Castell de Penella. Cocentaina. Dibuix a llapis.
 
Sembla molt estrany, però a finals de gener no fa fred. I per això aquest diumenge hem anat a passejar pel camp, a gaudir de l'espectacle dels ametlers florits abans de temps. Com que feia sol, i una temperatura quasi primaveral, hem vaig passar una estoneta fent un dibuix ràpid del castell de Penella. Només son uns apunts a llapis però ho vaig passar molt be dibuixant a l'aire lliure, sentint el sol d'hivern en la cara mentre omplia de ratlles el meu quadern d'apunts.
 Una exposició molt recomanable: la I Mostra Internacional d'Art Compromès de Cocentaina, a benefici de SOLC, l'Associació comarcal d'ajuda en el tractament del càncer. Espere que tinga molt d'èxit.