Escultures, relleus, pintures dibuixos i idees d'Alex Barber Miró. Benvinguts al meu món.

Cal·ligrafies Barroques 2

Alex Barber "Cal·ligrafies barroques" tinta i pintura a llapis
Alex Barber."Cal·ligrafies barroques" abans de pintar
Finalment, he pintat el dibuix. A mà i utilitzant les pintures "alpino" que utilitzava a l'escola, ja fa uns quants anys. 
El dibuix original, té més color que a la fotografia. I com es pot veure, resulta una mica barroc, on les línies ondulants, les volutes, les repeticions i els contrasts de color tenen el màxim protagonisme.

Cal·ligrafies barroques


Alex Barber."Cal·ligrafies barroques" abans de pintar
Un dibuix sense color.

El mite de Sisif

Alex Barber: "Sisifo" Tinta sobre paper
Alex Barber: "Sisifo" Tinta sobre paper
Després de dues setmanes de molt de treball, per fi estic de vacances i he pogut passar tota la vesprada dibuixant sense pressa. Ja vorem si tinc temps per fer alguna escultura.
En un primer moment he pensat en pintar una felicitació nadalenca, però finalment, m'he deixat emportar per les meues lectures i he acabat dibuixant a "Sisifo", el personatge mitològic condemnat a pujar eternament una pedra enorme al cim d'una muntanya, per a que tornara a caure i tindre que recomençar de nou, com a castic dels deus grecs per intentar enganyar a la mort per viure eternament.

Natura morta amb esquelets de formigó

Alex Barber "natura morta amb esquelets de formigó " Tinta sobre paper
Tinc ganes de que arriben les vacances de nadal per tindre temps per fer una escultura. Mentre tant m'he de conformar amb fer alguns dibuixos. 

El dibuix que acabe de publicar l'he fet aquest mati. Estava dubtant entre "resaca" o "esquelet". La primera opció fa referència als molts excessos que es van fer en l'època del boom econòmic de la rajola, que ens han deixat un bon grapat d'edificis a mig acabar, abandonats com autèntics monuments a l'especulació immobiliària. De fet seria interessant transformar una d'eixes estructures en un museu per a que les generacions futures pogueren conèixer els perills del creixement econòmic descontrolat.

Esquelets podia ser un bon títol, però, encara que a mi mai m'han agradat els títols llargs, m'he decidit per "natura morta amb esquelets de formigó" per accentuar la carrega crítica d'aquest dibuix, inspirat en molts megaprojectes urbanístics innecessaris, inacabats i que han degradat espais naturals sense altre motiu que especular, sense que hi haguera cap necessitat real per a fer-los. 

Per cert, està fet a mà alçada. Vaig dubtar entre utilitzar esquadra i cartabó, o confiar en la meua mà. Té errors en la perspectiva, i sembla a punt de caure, però m'agrada el resultat imperfecte que únicament es pot aconseguir amb traç manual.

Fàbrica

Alex Barber "Fàbrica" tinta sobre paper 40 x 25 cm.

Alex Barber "Fàbrica" tinta sobre paper 40 x 25 cm.
Quan estava estudiant a la Universitat d'Alacant vaig fer un dibuix, que vaig perdre, sobre la fàbrica de ciment que està al costat del campus de Sant Vicent del Raspeig. Una construcció enorme i gris que anava devorant la serra de Fontcalent. A més a més circulava entre els alumnes el rumor que en aquells temps es dedicaven a incinerar "vacas locas" i que quan venia el vent des del sud, ens portava eixos fums tòxics als estudiants. D'altra banda sentia curiositat per visitar aquella construcció que recorda els decorats que Fritz Lang va fer per a "Metrópolis" o d'alguna peli de ciència ficció.
També influeix el fet que he acabat aquesta setmana d'explicar el tema de la revolució industrial, eixe gran canvi tecnològic que canviat per complet la vida quotidiana de la gent, amb grans avantatges, però amb enormes perills i responsabilitats.

Pou

Alex Barber. "Pou" Tinta sobre paper

Alex Barber. "Pou" Tinta sobre paper 

Els pous són llocs una mica màgics: una mena d'entrada al món subterrani on s'amaga l'aigua i altres misteris. De menut he escoltat històries de la meua avia paterna sobre saorins o "saurins" infal·libles que trobaven l'aigua amagada sota capes i capes de terra. 
En moltes cultures antigues els pous eren una via de comunicació amb les divinitats ctòniques que governaven l'Inframón. En Agrigento, en la Vall dels Temples, es conserva un d'aquells pous-santuari. 
Sempre els pous han tingut una importància vital per a l'abastiment d'aigua, de vida, per als pobles de la mediterrània, on les pluges poden ser autèntics diluvis o despareixer per mesos.

El Sistema

Alex Barber."El sistema" Tinta xina sobre paper. 30x36cm.

Alex Barber."El sistema" detall. Tinta xina sobre paper. 30x36cm.

Alex Barber."El sistema" detall. Tinta xina sobre paper. 30x36cm.
Fa poc vaig veure en Madrid, en el Caixaforum, l'exposició dels gravats de Giambattista Piranesi, les famoses Presons Imaginaries, i moltes vistes exagerades de les ruïnes de Roma. Ja m'agradaven abans de l'exposició. No puc negar que tant els gravats de Piranesi, com les escales infinites de M.C. Escher, han influït en aquest dibuix.

El títol "El sistema" fa referencia al model social i econòmic en el que vivim, on sembla que tot el món està obligat a pujar i baixar en una escala social tan absurda com irracional.

Continue sense saber fotografiar bé els meus dibuixos. No sé si es per la càmera, per la llum o per què no tinc ni idea de com fer una bona foto, però sempre ixen molt més fosques del que són en realitat. Tal vegada hauré de practicar més.