Sud

SUD. Obra d'Alex Barber i Miró. 125cm d'alt per 86 d'ample. Fusta i escaiola.

SUD. Obra d'Alex Barber i Miró. 125cm d'alt per 86 d'ample. Fusta i escaiola. Detall

SUD. Obra d'Alex Barber i Miró. 125cm d'alt per 86 d'ample. Fusta i escaiola. Detall

L'art hispanoàrab sempre m'ha fascinat. Les complexes decoracions geomètriques que trobem al palau de l'Alhambra, o a les runes de Medina Azahara, a la mesquita de Córdoba, les restes del palau de l'Aljaferia,  i moltes altres restes medievals que he pogut visitar són en part l'origen d'aquesta obra.

He intentat fer un treball més d'artesà que d'artista, un objecte funcional, en aquest cas una porta, una falsa porta que no és ni entrada ni eixida cap a enlloc.

El disseny de les peces d'escaiola no és del tot meu. He cercat un disseny d'estrela procedent de l'Alhambra als llibres d'història i l'he simplificat un poc, i he fet quinze reproduccions, cadascuna amb un acabat diferent, per convertir cada còpia en peça única. En el trasllat algunes peces es van fracturar,  així el atzar em va ajudar a fer que algunes peces encara foren més diferents a la resta.

Serp

Alex Barber "Serp" pedra 20 x 30 cm. 12cm d'altura.

Pocs animals estan tant mal vistos com les serp. Encara que tenen un paper importantíssim als ecosistemes per controlar insectes i ratolins, i que un dels símbols de la ciència mèdica  i farmacèutica és la serp del deu Esculapi, moltíssima gent té fòbia als pobres ofidis.

Per contra és molt interessant  la seua forma escultòrica. Només cal recordar les abundants representacions de serps de l'antic Egipte. També son interessants les serps que omplin de moviment al Laocoonte hel·lenistic, o les representacions medievals del paradís, amb Eva, Adam i la serp tentadora. Al barroc el moviment sinuós de les serps inspiraria tota una gran quantitat de formes i objectes. 

A mi hem sembla un animalet fascinant, especialment quant les trobes al camp, movent-se o prenent el sol. Fa unes setmanes vaig collir una pedra d'un bancal abandonat de l'Alcudia de Cocentaina i vaig tallar una  serp.

Harpia

Alex Barber "Harpia" Talla en fusta 31x19 cm

No sé quina és la fusta amb la qual vaig tallar a una sirena. La vaig fer amb un retall d'una fusta exòtica que em va donar un oncle meu que fabricava mobles d'artesania. Em va portar prou de temps acabar aquest relleu.

En la mitologia grega era freqüent la representació d'éssers que barrejaven característiques humanes i animals. Un d'ells eren les dones amb cos d'ocell. En alguns llocs són anomenades sirenes, en altres harpies. Ulisses prop de l'illa de les Sirenes va obligar al seus companys a tapar amb cera les seues orelles, i ell va ser lligat al mastil del vaixell per poder escoltar sense perill el cant de les sirenes.

Cratera grega del s.VI a.C. que representa a les sirenes com dones-ocell

L'expressió escoltar càntics de sirena significa deixar-se emportar per fantasies embogides amb resultat desastrós, un fet que la majoria de persones hem viscut en major o en menor mesura en algun moment de les nostres vides. L'actual crisi econòmica em porta a imaginar a grans economistes i banquers seguint cegament a les sirenes del ràpid enriquiment cap a la roca del desastre que s'esta vivint actualment.

Escriba

Caps en argila i escaiola. 18 cm d'alt aprox.

Una de les escultures més fascinants de l'antic Egipte, és l'escriba sedent que es conserva al museu del Louvre. Els escultors egipcis es van especialitzar molt prompte en la representació dels poderosos: deus o faraons. L'escriba és simplement un funcionari amb actitud d'escoltar, amb les mans preparades per escriure fidelment qualsevol frase o idea. És també una de les primeres obres d'art que representen el treball intel·lectual d'escriure.

Jo no soc massa aficcionat a fer sèries a partir d'una mateixa idea, però vaig intentar fer una serie de caps, dos d'argila i un d'escaiola, intentant aconseguir eixa expresió atenta de l'escriva del Museu del Louvre. No sé si ho vaig aconseguir però em vaig divertir prou fent eixes escultures.

Homenet

Fang cuit i pintat amb pigments al oli. Es tracta de l'ultima figureta que conserve de les que vaig fer a un curset en Benilloba. Malauradement la resta es va trencar.

Laberints

 

Gravat al Linòleum

 

Penàguila, Jardí de Sants. El laberint forma part del jardí que 1841 es va fer al voltant d'una casa senyorial del segle XVIII

Una visita al laberint del Jardí de Sants, en Penàguila, prop del meu poble, i la meua afició a llegir a Jorge Luis Borges em van fer dibuixar laberints. En aquest gravat volia representar un laberint artificial, humà, rodejat pel laberint natural de les muntanyes. 

Un dia boirós em vaig perdre per la Serra de Mariola, les muntanyes que es veuen des de la finestra de ma casa, i que conec des de menut. La sensació d'estar per complet perdut va ser colpidora. Per sort la boira es va desfer, i vaig poder trobar el camí de tornada.

Linòleum. Laberint.

"Laberinto"

"No habrá nunca una puerta. Estás adentro

y el alcázar abarca el universo

y no tiene ni anverso ni reverso

ni externo muro ni secreto centro.

No esperes que el rigor de tu camino

que tercamente se bifurca en otro, 

que tercamente se bifurca en otro, 

tendrá fin. Es de hierro tu destino

como tu juez. No aguardes la embestida

del toro que es un hombre y cuya extraña

forma plural da horror a la maraña

de interminable piedra entretejida.

No existe. Nada esperes. Ni siquiera 

en el negro crepúsculo la fiera"

Poema de Jorge Luis Borges de la Antologia Poética de Alianza Editorial

Alejandro Barber Mir\xf3 / CC BY 3.0

Bodhgaya

La figureta de Buda no es obra meua. La resta del retaule si que ho es.

Segons la tradició budista Bodhgaya és el nom del lloc on Buda va aconseguir la il·luminació. 

En aquesta obra  he intentat fer destacar una talla menuda de Buda que vaig comprar a un mercadet d'artesania, ja fa uns quants anys. Sempre m'ha semblat una autèntica obra d'art fet per algun artesà oriental. Per eixe motiu he construït com un retaule al voltant d'eixa figureta,representant en relleu a l'arbre Bodhi, sota el qual Buda aconseguí l'il·luminació.