Estudi

Alex Barber. Estudi d'un dibuix de F.Khnopff

Alex Barber. Estudi d'un dibuix de F.Khnopff

Molt sovint copie dibuixos que m'agraden. M'agrada ser creatiu, però, una via important per estudiar i aprendre és copiar obres d'altres pintors. En aquesta ocasió, es tracta d'una versió meua d'un dibuix de Fernand Khnopff, un pintor austríac de començ del segle XX, que no se com vaig trobar en internet o algun llibre i em va agradar.

Perspectiva

Perspectiva

En un primer moment anava a dibuixar una cel·la de presó buida. Amb les típiques reixes i el mobiliari penitenciari típic, però sense cap presoner. Un lloc gelat i buit on no n'hi ha ningú.

Finalment he fet una perspectiva com les que dibuixa en el institut, he passat de reixes i lliteres.

D'altra banda, he retocat aquesta imatge amb l'ordinador. No ho faig mai però m'apetia experimentar. Concretament he pujat el color blau, l'he fet més intens.

Solanum tuberosum

Fins ben entrat el segle XX, els biòlegs i botànics necessitaven l'ajuda de bons dibuixants per poder documentar les plantes, els  insectes, els animals, les peixos i les aus que estudiaven. Fins i tot, molts d'ells eren bons dibuixants, com Cavanilles, que pintava els paisatges dels llocs que visitava.

Molts d'eixos dibuixos eren autèntiques obres d'art.

L'altre dia vaig descobrir un exemplar de Solanum tuberosum ple de grills. Semblava un alien, però em va cridar l'atenció eixa forma globular plena d'arrugues i tentacles, i com que tenia ganes de dibuixar, i m'apetia fer un dibuix botànic, però com que no m'agrada dibuixar flors, vaig provar a veure com quedava aquest curiós espècimen que he trobat al fons del meu rebost.

Codex

 

Alex Barber "Codex" Tinta negra i aquarel·la sobre paper

Els manuscrits antics, els vells documents medievals fets sobre pergamí, o paper, sempre m'han fascinat, especialment les il·lustracions. 

Desconec molt tot eixe camp de la història de l'art, encara que algunes de les obres més conegudes  com els diferents "Beatos", el famós "Codex Calixtinus"i el sainete del seu robatori, o les teories sobre el misteriós manuscrit Voynich, han cridat molt la meua atenció.

Fa uns anys, en Dublín, vaig poder vore una exposició sobre el "Book of Kells" i tota la seua espectacular decoració geomètrica. Crec que tot això ha influit un poc en l'ultim dibuix que acabe de fer.

 

Relleu. Sense titol de moment.

Relleu abstracte. Alex Barber.

Detall

Detall

Detall

He acabat un relleu d'escaiola. Es una composició geomètrica abstracta, que de moment, no té títol, encara que porte tot el matí calfant-me el cap per veure si en trobe u que li vaja bé. 

No m'agrada deixar sense títol cap obra. És cert que, al donar-li un títol, segurament estic dirigint la lectura que li donarà l'espectador, i fins i tot es probable que estiga limitant els significats de l'obra, però també trobar un bon títol multiplica les possibilitats conceptuals d'un obra, fins i tot, el procés de cercar un títol m'obliga a repensar, a observar el treball que acabe de fer, o a pensar en les experiències que he viscut i que han pogut influir en la meua obra. 

En uns pocs dies, o hores, hauré triat el títol que millor li va.

Talla directa en pedra

He fet un muntatge amb totes les fotos del procés de tallar un bloc de pedra per transformar-lo en una escultura. Es un breu resum d'un minut de moltes hores molt intenses i de molts colps de cisell. Tota una experiència irrepetible que deixa com a resultat un cap de pedra.
Està sense música per si de cas incomplisc alguna llei estranya. 

Talla en pedra. Pas a pas 7

4 d'abril de 2013

4 d'abril de 2013

4 d'abril de 2013

Com es pot veure, ja està quasi acabada. Encara he d'acabar alguns detalls, però les parts més importants ja estan fetes. 

He utilitzat la tècnica de la talla directa, sense fer una maqueta prèvia, sense utilitzar màquina de punts ni maquinària elèctrica, tal i com ho feien els artesans escultors, gaudint del plaer de posar a prova les meues habilitats, de cansar-me, d'embrutar-me de pols i de treballar amb les meues mans. 

He fet un cap femení inspirat en l'art clàssic, grec, romà o renaixentista, no és massa original, però he aprés molt mentre tallava la pedra i anava passant per totes les fases intermèdies, creant i destruint diferents versions de la mateixa escultura.