Escultures, relleus, pintures dibuixos i idees d'Alex Barber Miró. Benvinguts al meu món.

Màquina de mossegar

Àlex Barber. "Màquina de mossegar"

Àlex Barber. "Màquina de mossegar"
Àlex Barber. "Màquina de mossegar"






En aquesta obra continue experimentant amb les possibilitats del metall i de la fusta vella i fosca. 
 També m'interessa veure com es combinen formes orgàniques, en aquest cas una dentadura, amb elements industrials com els reblons i el filferro soldat. Tot per fer una falsa màquina que simula unes mandíbules a punt de donar una forta mossegada. Una acció que per a mi sembla una de les formes més primitives i brutals de violència però que de maneres molts sofisticades continua formant part de la nostra espècie en forma d'insults, imatges ultraviolentes que veien quotidianament per televisió sense immutar-se, i milers els tipus de violència subtil contra el més feble que formen part de la nostra competitiva societat de consum.

Penella

Castell de Penella. Cocentaina. Dibuix a llapis.
 
Sembla molt estrany, però a finals de gener no fa fred. I per això aquest diumenge hem anat a passejar pel camp, a gaudir de l'espectacle dels ametlers florits abans de temps. Com que feia sol, i una temperatura quasi primaveral, hem vaig passar una estoneta fent un dibuix ràpid del castell de Penella. Només son uns apunts a llapis però ho vaig passar molt be dibuixant a l'aire lliure, sentint el sol d'hivern en la cara mentre omplia de ratlles el meu quadern d'apunts.
 Una exposició molt recomanable: la I Mostra Internacional d'Art Compromès de Cocentaina, a benefici de SOLC, l'Associació comarcal d'ajuda en el tractament del càncer. Espere que tinga molt d'èxit.  

Autòmat. Moviment


Un curt vídeo de vint segons amb el moviment del braç dret del meu autòmat.

Autòmat

Autòmat. Alex Barber. Juny 2015
Autòmat. Alex Barber. Juny 2015

Autòmat. Alex Barber. Juny 2015

Autòmat. Alex Barber. Juny 2015
 Ja he acabat el meu autòmat. He fet el braç dret i he aconseguit donar-li moviment avant i arrere. Tenint en comptes els meus coneixements de mecànica, ha anat molt bé. La meua escultura és com jo ho havia imaginat: un aparell complex d'engranatges, eixos i molls. 
No intente imitar aquells autòmats del segle XVIII o XIX, com el famós Ànec de Vaucanson, que menjava i defecava, en un intent de copiar la vida utilitzant la mecànica, més bé tracte d'experimentar amb les possibilitats artístiques d'una tecnologia ja obsoleta, d'aprofitar velles rodes dentades i ajuntar-les amb peces de fusta o d'estany per veure com queda, quin resultat aporta a un tema tant tocat com la figura humana.

Autòmat en construcció 2

Autòmat. Procés de construcció
Autòmat. Procés de construcció

Autòmat. Procés de construcció

Autòmat. Procés de construcció

Autòmat. Procés de construcció
Després d'unes quantes vesprades, ja per fi he muntat la ma dreta. Un moll permet que el braç tinga moviment ascendent i descendent. La mà subjecta un objecte metàl·lic, en part per augmentar el pes del braç i em part per simular una maça o una ferramenta. La setmana propera completaré l'autòmat amb la construcció de la mà dreta. Ja tinc feta la mà amb cera. El següent pas es fondre la cera per obtindre un negatiu en el motlle, i finalment vessar el metall i construir el braç

Torn de fusta


Per a la construcció de l'autòmat estic utilitzant un torn per fer els eixos i diferents peces cilíndriques. He de reconèixer que es molt divertit jugar amb la gúbia i la velocitat de la màquina per transformar llistons de fusta en peces cilíndriques.