Argila, fusta i pedra

Cap

Aquest matí he modelat un cap masculí per provar un tipus d'argila blanca que no coneixia, i també per fer una prova de la tècnica d'animació anomenada "stop motion": he fet moltes fotografies del mateix cap en diferents posicions per muntar-les de manera que donen sensació de moviment. Crec que m'he quedat curt amb les fotos i tal vegada caldria fer el doble d'imatges per a que la seqüencia tinguera un moviment més natural. Estic content amb el resultat de la llum. Encara que encendre i apagar el llum a cada foto era molt pesat si que he aconseguit l'efecte de llum intermitent que volia. Si tinguera més fotos segur que hi resultaria més hipnòtic, com jo volia. No està malament per ser la primera prova amb aquesta tècnica.

CAP. Argila blanca.

En el proper experiment d'animació intentaré aconseguir que les faccions de la figura tinguen moviment: obrir la boca, tancar els ulls...

Àfrica

Alex Barber. "Àfrica" Pissarra incisa.

Crític d'art.

En plena creació

Com sempre, encara no sé si donar per acabada aquesta obra o no. Per a mi sempre és difícil decidir quan he de finalitzar, sobre tot per que el mateix procés de creació hem resulta molt divertit. En aquest cas és la primera obra que faig sobre pissarra natural, pel procediment d'incisió.

Com a títol provisional: Àfrica. En part per que la mateixa pedra té una forma que recorda el mapa del continent africà, en part també per que el passat cap de setmana vaig visitar el Museu de les Cultures del Mon a Barcelona, i hem va interessar molt tot el conjunt d'obres d'art de les diferents cultures africanes, el art de l'antic regne de Benín, dels Ioruba, de Mali, dels Dogon o d'altres pobles que he de reconèixer que desconec molt.

Nit Ancestral

Alejandro Barber "Nit Ancestral". Fotografia de Toni Barceló.

Alejandro Barber"Nit Ancestral". Fotografia de Toni Barceló

Alejandro Barber"Nit Ancestral" detall. Fotografia de Toni Barceló.

Fa ja quasi un any vaig pintar la "Nit ancestral", una obra basada en l'art rupestre esquemàtic, un estil artístic que va florir entre el V i el II mil·lenni a.C. i que encara planteja molts interrogants a arqueòlegs i historiadors.

Amb aquesta obra he intenta aproximar-me a eixe mon simbòlic complex i ric, reproduint alguns dels símbols en la part central, i inventant altres nous en les parts superiors i inferiors.

També volia pintar un paisatge nocturn, no reproduint un lloc real i conegut, més be intentant aproximar-me amb una actitud més primitiva i subjectiva de la realitat. No se si ho he aconseguit, però estic content amb el resultat.

Rinoceront

M'agrada llegir novel·les històriques, però en la majoria dels casos acabe un poc decebut. Quasi sempre els personatges son actuals, que pensen, parlen i es comporten com la gent d'ara, però dins d'un decorat medieval, romà o paleolític... Poques novel·les històriques intenten aproximar-se a la mentalitat de la gent de l'època on estan ambientades.

Fa molt poc he acabat de llegir "En busca del unicornio" de Juan Eslava Galan, una divertida història d'un grupet de ballesters enviats a Àfrica per Enric IV de Castella a caçar un unicorn. Un rinoceront serà l'animal més semblant que hi trobaran. Els text recrea molt bé la forma de pensar, i fins i tot de parlar de gent d'aquell temps sense arribar a fer avorrida o incomprensible la història.

Com que la història d'Eslava Galan m'ha agradat molt he fet una escultura d'un rinoceront, un animal que sembla un poc primitiu i poderós. També per que fa temps vaig fer un dibuix, una copia d'un dels gravats de Durero que més m'agraden: "Rhinocerus" En 1515 el rei de Portugal va regalar al Papa un rinoceront viu que segurament va arribar a Europa després de moltes peripècies per terra i per mar. Encara que el pobre rinoceront va morir abans d'arribar a Roma, l'animalot va fascinar tant als europeus d'aquella època que fins i tot Albert Durero que no hi havia vist aquella bestia va fer una sèrie de gravats molt fantasiosos a partir d'altres dibuixos que van arribar a les seues mans.
http://es.globedia.com/ganda-rinoceronte-durero

La meua escultura és d'estany fos a la cera perduda, estany repujat, llanda d'algun refresc rovellada i fusta.

Pirata

Alex Barber. "Pirata" detall

Alex Barber. "Pirata"

Continue experimentant amb la cera perduda. Ara he fet un pirata. Es cert que els pirates eren delinqüents i que la realitat de la pirateria no té res a veure amb l'imatge romàntica que la literatura i el cinema ens han tramés, però he volgut representar en aquesta escultura tot eixe conjunt de tòpics: el garfi, les barbes, el "parxe" a l'ull. El pirata vist com una mena d'aventurer, rebel i experimentat en mil batalles. Un Long John Silver de fusta i peltre.

Minotaure

Minotaure. Detall.

Alex Barber "Minotaure" metall i fusta. 25 cm d'alt per 16 cm d'ample.

Ja he acabat amb el Minotaure. Feia temps que tenia pendent construir una escultura d'eixe esser mitològic que habitava al laberint. Fins ara hauré fet quatre o cinc laberints però cap Minotaure. Mig home, mig bou, presoner al laberint, es tracta d'un dels personatges més fascinants de la mitologia.

Fondint

Calfant el metall

Vessant l'estany al motlle

Trencant el motlle per extraure la peça

Una de les mans. Encara falta tallar-li el con d'entrada de material, l'eixida de fums i netejar-la un poc.

Ja he fos les tres peces: el cap i les dos mans, però només he fet fotos del procés de vessar el metall a una de les mans. Les tres peces han eixit prou be, estic content, encara que si torne a fondre metall ho faré en hivern, no en plena ona de calor. He suat moltíssim a la vora del foc esperant a que l'estany es derretira, i això que la seua temperatura de fusió és molt baixa...

Seguidors