Tres de les últimes obres que he pintat als Tallers de Creativitat de Mercedes Vandendorpe del passat cap de setmana.
A la part teòrica del taller vam vore els pintors de meitat del segle XX, les postavanguardies, i es va encetar un interessant debat al voltant de les obres de Sol Lewitt, un dels pares de l'art conceptual, sobre l'art com plasmació de una idea, i sobre el treball de l'artista. Concretament el fet de que Sol Lewitt als últims anys de la seua vida ordenarà per telefon com s'havia de pintar alguna de les seues obres.
Molts pintors, i moltíssims escultors han treballat en equip, però generalment solien estar al peu del taller, participant de tots el procés i supervisant l'execució. Sol Lewitt als últims anys, donava ordres telefòniques sobre com volia que es realitzara la seua idea, ell no participava directament del procés de creació.
Des del meu punt de vista molt sovint són les fases intermèdies en la realització d'una obra les que permeten explorar nous camins, les que obrin les portes cap a resultats inesperats. Per a mi la idea, és únicament un punt de partida cap a un resultat incert. Per tant quedar-se fora d'eixe procés, i donar únicament instruccions per telefon, em va semblar perdre la possibilitat d'avanç i d'anar més enllà de la idea original.
