Per a la construcció de l'autòmat estic utilitzant un torn per fer els eixos i diferents peces cilíndriques. He de reconèixer que es molt divertit jugar amb la gúbia i la velocitat de la màquina per transformar llistons de fusta en peces cilíndriques.
Autòmat en construcció
 |
| Autòmat. Primera setmana. |
 |
| Detall del cap i dels engranatges. |
El meu autòmat comença a prendre forma. Ja he fos la cera i he tret el buidat del cap. He aconseguit engranatges, i amb un torn per a fusta he fet els eixos per a que puguen tindre moviment.En els propers dies fondré les mans i faré l'estructura dels braços. He d'aconseguir algun moll, i algunes peces més, i segurament en uns dies hauré construït un autòmat.
De totes formes estic pensant com aconseguir que tinga algun tipus de moviment mecànic. No se si ho aconseguiré, però de moment el resultat escultòric m'agrada prou.
Autòmat
 |
| Cap de cera. |
 |
| El motlle amb el metall dins. |
 |
| Trencant el motlle. |
Ja he començat amb la meua primera obra de l'estiu. Està inspirada en els autòmats del segle XVIII: complexos aparells de rellotgeria que imitaven als humans o als animals. Vaucanson, el més famós inventor d'autòmats va arribar a construir un ànec mecànic que menjava, digeria i defecava. La meua escultura no serà tant complexa ni tindrà moviment, però al igual que aquelles primitives màquines estarà formada amb engranatges, eixos i molls.
El cap del meu autòmat l'estic fent a la cera perduda. Aquesta vesprada he trencat el motlle i ja tinc la primera peça del conjunt. Poc a poc aniré completant l'escultura.
Cap
Aquest matí he modelat un cap masculí per provar un tipus d'argila blanca que no coneixia, i també per fer una prova de la tècnica d'animació anomenada "stop motion": he fet moltes fotografies del mateix cap en diferents posicions per muntar-les de manera que donen sensació de moviment. Crec que m'he quedat curt amb les fotos i tal vegada caldria fer el doble d'imatges per a que la seqüencia tinguera un moviment més natural. Estic content amb el resultat de la llum. Encara que encendre i apagar el llum a cada foto era molt pesat si que he aconseguit l'efecte de llum intermitent que volia. Si tinguera més fotos segur que hi resultaria més hipnòtic, com jo volia. No està malament per ser la primera prova amb aquesta tècnica.
 |
| CAP. Argila blanca. |
 |
| CAP. Argila blanca. |
En el proper experiment d'animació intentaré aconseguir que les faccions de la figura tinguen moviment: obrir la boca, tancar els ulls...
Àfrica
 |
| Alex Barber. "Àfrica" Pissarra incisa. |
 |
| Crític d'art. |
 |
| En plena creació |
Com sempre, encara no sé si donar per acabada aquesta obra o no. Per a mi sempre és difícil decidir quan he de finalitzar, sobre tot per que el mateix procés de creació hem resulta molt divertit. En aquest cas és la primera obra que faig sobre pissarra natural, pel procediment d'incisió.
Com a títol provisional: Àfrica. En part per que la mateixa pedra té una forma que recorda el mapa del continent africà, en part també per que el passat cap de setmana vaig visitar el Museu de les Cultures del Mon a Barcelona, i hem va interessar molt tot el conjunt d'obres d'art de les diferents cultures africanes, el art de l'antic regne de Benín, dels Ioruba, de Mali, dels Dogon o d'altres pobles que he de reconèixer que desconec molt.
Nit Ancestral
 |
| Alejandro Barber "Nit Ancestral". Fotografia de Toni Barceló. |
 |
| Alejandro Barber"Nit Ancestral". Fotografia de Toni Barceló |
 |
| Alejandro Barber"Nit Ancestral" detall. Fotografia de Toni Barceló. |
 |
| Alejandro Barber"Nit Ancestral" detall. Fotografia de Toni Barceló. |
 |
| Alejandro Barber"Nit Ancestral" detall. Fotografia de Toni Barceló. |
Fa ja quasi un any vaig pintar la "Nit ancestral", una obra basada en l'art rupestre esquemàtic, un estil artístic que va florir entre el V i el II mil·lenni a.C. i que encara planteja molts interrogants a arqueòlegs i historiadors.
Amb aquesta obra he intenta aproximar-me a eixe mon simbòlic complex i ric, reproduint alguns dels símbols en la part central, i inventant altres nous en les parts superiors i inferiors.
També volia pintar un paisatge nocturn, no reproduint un lloc real i conegut, més be intentant aproximar-me amb una actitud més primitiva i subjectiva de la realitat. No se si ho he aconseguit, però estic content amb el resultat.
Rinoceront
M'agrada llegir novel·les històriques, però en la majoria dels casos acabe un poc decebut. Quasi sempre els personatges son actuals, que pensen, parlen i es comporten com la gent d'ara, però dins d'un decorat medieval, romà o paleolític... Poques novel·les històriques intenten aproximar-se a la mentalitat de la gent de l'època on estan ambientades.
Fa molt poc he acabat de llegir "En busca del unicornio" de Juan Eslava Galan, una divertida història d'un grupet de ballesters enviats a Àfrica per Enric IV de Castella a caçar un unicorn. Un rinoceront serà l'animal més semblant que hi trobaran. Els text recrea molt bé la forma de pensar, i fins i tot de parlar de gent d'aquell temps sense arribar a fer avorrida o incomprensible la història.
Com que la història d'Eslava Galan m'ha agradat molt he fet una escultura d'un rinoceront, un animal que sembla un poc primitiu i poderós. També per que fa temps vaig fer un dibuix, una copia d'un dels gravats de Durero que més m'agraden: "Rhinocerus" En 1515 el rei de Portugal va regalar al Papa un rinoceront viu que segurament va arribar a Europa després de moltes peripècies per terra i per mar. Encara que el pobre rinoceront va morir abans d'arribar a Roma, l'animalot va fascinar tant als europeus d'aquella època que fins i tot Albert Durero que no hi havia vist aquella bestia va fer una sèrie de gravats molt fantasiosos a partir d'altres dibuixos que van arribar a les seues mans.
http://es.globedia.com/ganda-rinoceronte-durero
http://es.globedia.com/ganda-rinoceronte-durero
La meua escultura és d'estany fos a la cera perduda, estany repujat, llanda d'algun refresc rovellada i fusta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
