Ja falta molt poc per a la meua nova exposició. Ja fa temps que estic fent preparatius. Encara estic pensant quines obres i com les distribuiré per les parets de la sala.
Exposició novembre desembre de 2013
Ja falta molt poc per a la meua nova exposició. Ja fa temps que estic fent preparatius. Encara estic pensant quines obres i com les distribuiré per les parets de la sala.
Mapa estel·lar
 |
| Alex Barber "Mapa estelar" |
 |
| Alex Barber "Mapa estelar" |
 | |
| Alex Barber "Mapa estel·lar" |
Aquest estiu vaig fer moltes excursions pel camp, per la serra de Mariola i la Font Roja. Vaig arreplegar algunes llandes rovellades que embrutaven el paisatge i que ara m'han servit com a material per a la peça que he acabat hui.
Molt sovint, quan es representa l'univers, les estreles, les galàxies, les nebuloses i planetes es fa tot un dibuix geomètric ple d'espirals, de punts i línies que es creuen indicant sectors i àrees diferenciades en la immensitat espacial. He intentat fer alguna cosa semblant amb un bloc de fusta i un poc d'imaginació.
Inici.
Els primers passos d'una nova obra. Tinc ja una idea definida del que faré amb el bloc de fusta. No se com evolucionarà, serà la mateixa obra, el mateix procés de creació el que farà que el projecte inicial canvie o no. No se quin tipus de fusta estic estic treballant, és molt clara i prou blaneta, és molt faci d'arredonir i de tallar, encara que té certa tendència a esgarrar-se. El treball manual, artesanal, autònom, per a mi es una part fonamental del procés artístic.Per això, ja fa temps que m'agrada publicar en el meu blog fotos del procés. Els resultats imprevistos de les fases intermèdies, molt sovint, són tant interessants o més que l'obra acabada.
Home-màquina
 |
| Alex Barber "Home-màquina" |
 |
| Alex Barber "Home-màquina" |
 |
| Alex Barber "Home-màquina" |
Ja he acabat "Home-màquina". He fet una construcció ajuntant velles màquines amb una estructura de fusta. Segurament encara podria afegir més elements, més mecanismes i tubs, però pense que ja és suficient. Sempre és complicat decidir quan finalitzar un treball artístic.
Espere no afegir-li més coses.
Metall 2a part."Home màquina"
 |
Encara no està acabada, si bé reconec que a mi hem costa prou decidir quan he finalitzat una escultura. Però crec que ja es possible veure com està evolucionant.
A diferència d'altres obres estic utilitzant, més be reciclant, objectes que no són meus. En aquest cas, estic incorporant fragments de màquines anteriors a l'arribada de la tecnologia digital
Metall 1 part.
 |
| El motlle. Sembla que té volum però en realitat és un espai buit que ompliré d'estany |
 |
| El primer intent. |
 |
| La peça ja netejada i preparada per a continuar la construcció de l'escultura. |
El meu blog es diu "Argila, fusta i pedra" i aigua (els peixets ) per què són els materials més naturals, i amb els que habitualment utilitze per fer les meues escultura, però també faig proves amb altres materials. Hui he fet la prova de fondir estany i plom per fer una escultura. El resultat ha estat satisfactori, encara que no sé per qué s'han format moltes bombolles i part de l'estany ha quedat pegat al perol que he utilitzat com a cresol.
L'escultura encara no està acaba. He de muntar la cara d'estany en una estructura metàl·lica amb materials que fa temps he reunit. Aniré publicant imatges de tot el procés.
"Bordón de peregrino"
Acabe de tornar del Camí Primitiu de Sant Jaume (Santiago). He caminat 340 km, des d'Oviedo a Santiago de Compostela ajudat amb un bastó de fusta, que fa molts anys vaig comprar a un poblet de Navarra amb l'intenció de fer algun dia el camí.
Segurament, els moderns bastons de carbono, plegables i lleugers, m'haurien ajudat millor, però, jo personalment preferisc, si es possible, utilitzar objectes artesans, fets a mà, únics. A molts albergues de peregrins, era curiós veure com anàvem tots mig uniformats, amb roba comprada a la mateixa gran cadena de roba esportiva, i això que molts proveníem de ciutats molt allunyades, fins i tot, d'altres països.
El bastó ha fet la seua funció, d'ajudar-me a no caure, de donar un punt de seguretat a les pujades i a les baixades, i a més en els moments de descans m'he pogut distraure tallant amb la navalla al puny del bastó els llocs per on he passat: Oviedo, Grado, Salas, Tineo,Borres, Berducedo, Castro... No estan tots els noms, falten els de Galícia. També vaig fer una marca per cada etapa fins arribar a Santiago: tretze etapes.
A diferencia dels bastons industrials, ara mateixa, el meu bastó decora una de les parets de ma casa, en espera de futures caminades, i com a poderós recordatori de les meues experiències pels camins asturians i gallecs.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
