Argila, fusta i pedra

Talla 3

Encara que no tinc massa temps, continue avançant. A poc a poc va eixint la forma que més endavant em donarà els volums que necessite per al projecte que tinc al cap. Mentrestant puc gaudir de les escultures efímeres que van sorgint les poques vesprades en les quals puc passar algunes hores donant cops de gúbia.

Talla en fusta 2

6 de gener de 2021

A poc a poc vaig donant-li forma al bloc de fusta. De moment sols vaig a cercar els volums que interessen, buidant aquells que no. Quan vaig començar a fer talla en fusta dibuixava de forma molt acurada totes les vistes del projecte. Amb els primers colps de gúbia els dibuixos desapareixien per complet. Per això ara marque unes poques línies que m'ajuden a saber fins on he de rebaixar els volums. Com es pot veure a les imatges encara estic prou lluny. També he marcat amb una corda l'eix central del bloc, vull aconseguir dues parts simètriques.

A mesura que vaig treballant la fusta van sorgint successives escultures, que són destruïdes cada nou dia de talla fins que arribe a la forma definitiva que estic buscant. Gràcies a la fotografia puc conservar imatges d'aquestes primeres formes, encara molt abstractes que vaig aconseguint a cop de gúbia.

Talla en fusta 1

Primers colps de gúbia.

Per fi he pogut dedicar-li temps al bloc de fusta!

Ja tinc clar el que tallaré. He fet alguns dibuixos i he començat a buidar algunes zones. Podria fer aquesta part del treball amb la radial, hi ha discos que permeten escalabornar ràpidament grans zones, però preferisc el treball manual: no tinc pressa, no m'agrada ni el soroll ni la pols que fa la radial, i a més utilitzant el boix i la gúbia puc conèixer millor la fusta que estic esculpint. Comence a sospitar que es tracta de fusta de roure. No estic segur, ja que jo sempre he tallat fusta de faig o de pi. De moment les sensacions que tinc són bones: sembla que les clevilles sols són superficials, el material és dur, però es deixa tallar, i fins ara he localitzat solament dos nucs que podré eliminar amb relativa facilitat.

Talla en fusta 0

El bloc de fusta abans de començar.

Aquest nadal aprofitaré per fer escultura. Gràcies a un amic que m'ha donat un bon bloc de fusta, no sé de quin arbre, tornaré a fer servir les gúbies. De moment he començat per esmolar les ferramentes i per dibuixar en paper diferents idees que tinc al cap. Ja vorem que farem!

Al meu gat sembla que el tros de fusta li ha agradat.

Pedra Equinoccial

Unes imatges de l'escultura que he cedit per a l'exposició organitzada per Samaritas: Pedra Equinoccial, una obra basada en les constel·lacions utilitzades des de l'antiguitat per mesurar el pas del temps: àries i lliura assenyalen l'equinocci de tardor, càncer i capricorn el de primavera, moments de l'any en què el dia és igual de llarg que la nit i que marquen l'inici dels cicles vitals de plantes, animals i persones. El pas del temps, els ritmes de la naturalesa, els seus indicadors astronòmics i el seu reflex en la vida quotidiana, són presents als relleus de la pedra i a l'indicador de fusta, com records d'una forma diferent de comptar els dies més harmònica amb la naturalesa i amb les seves estacions.

Exposició a l'Agora

Maies al MARQ

Dibuix a llapis i pintat amb pintures escolars.

Dibuix repassat amb ròtring negre i pintat amb pintures escolars.

Fa unes setmanes vaig visitar l'exposició del MARQ sobre la cultura Maia. Em va agradar molt, tant que vaig fer una dibuix a partir d'una foto d'una de les peces de la mostra.

He de reconèixer que ho desconec quasi tot de la cultura maia ( o les cultures centreamericanes). La meua formació ha segut molt euro-cèntrica, i segurament per eixe fet m'ha impactat més aquesta exposició. Tot hem resultava més nou i desconegut. Hi han poques oportunitats de veure art precolombí.

També m'ha agradat molt la petita mostra de dibuix arqueològic que es pot visitar al museu a l'antiga capella, i m'he en recordat un dibuix que vaig fer fa uns anys simulant un quadern de camp d'una excavació imaginaria, i decidit afegir-lo també al meu blog.

La ruta dels rellotges de sol d'Otos

Arthur Heras "Meló-Soleil"

Manuel Boix "Polifem"

Antoni Miró "Bici-rellotge"

Des de l'any 2005 el poble d'Otos es va convertir en la capital valenciana dels rellotges de sol. Mes de vint-i-cinc quadrants solars es poden veure als seus carrers. Han participat artistes com Antoni Miró, Joan Olivares i Rafa Amorós, Manuel Boix, i molts altres, configurant un autentic museu d'art contemporani a l'aire lliure. Es un plaer passejar pels seus carrers descobrint a les seues façanes les infinites possibilitats artístiques del joc amb la llum del sol i l'ombra del gnòmon

Els rellotges solars de Dario Mira

Dario Mira: Rellotge Equatorial.

Dario Mira: Rellotge Solar en Jovisa. Muro.

Dario Mira: Rellotge Solar a la Masia "Els Llençols"

Dario Mira: Rellotge Solar a l'ermita de Sant Antoni d'Alcoi.


Dario Mira: Rellotge Solar a Benifallim.

Fa temps que conec a Dario Mira, un artista alcoià especialitzat en el calcul i construcció de quadrants solars. Les seues obres, a banda de ser precises màquines de mesurar el temps utilitzant l'ombra projectada pel gnòmon (l'agulla dels rellotges solars) destaquen per la seua varietat tant de tipus de rellotge com de disseny. Dario sempre està experimentant amb nous tipus de rellotge, combinant diferents materials per fer una obra variada i original que juga amb la llum de sol i el pas del temps.

He posat unes poques imatges. Al seu blog: Rellotges de sol des d'Alcoi, Dario ens mostra totes les seues obres i dona a conèixer altres rellotges d'altres autors i d'altres èpoques que podem trobar prop d'Alcoi.

Taller "Fes la teua moneda" a Sagunt


Les monedes. Revers amb la llegenda: ARSE·CC·SAGUNT·MMXVI. Les sigles CC: Cultura Clàssica.

Tot preparat abans de començar

Les explicacions

Fonent el metall

Abocant el metall fos dins del motlle

Obrint el motlle.

Els resultats.

Mes monedes

He tingut el plaer d'impartir un taller a les XIV Jornades de Cultura Clàssica de Sagunt. Ho he passat molt bé ensenyant com fer un procés artesanal complex.

Amb l'ajuda d'Amparo Torres he explicat a un grup de quaranta persones com fer la seua pròpia moneda, còpia d'una peça inspirada en models grecs, reproduïda per la tècnica del motlle de terra de fosa.

He d'agrair a Santi Carbonell, professor de l'IES Cotes Baixes, la seua ajuda i col·laboració, també a els organitzadors de les Jornades pel seu recolzament, i als assistents als tallers per la seua atenció i entusiasme.

Alacrà

Àlex Barber. "Alacrà".

Àlex Barber."Alacrà".

Per fi he pogut dedicar un poc de temps a les meues escultures. Ja feia temps que volia acabar aquesta obra: un escorpí de fusta i metall.

El fibló, les potes, les tenalles i part de la pell estan fets amb diferents metalls per suggerir una mica l'aspecte amenaçant d'aquest insecte.

La mida és més gran del normal per aprofitar un retall de fusta d'anouer amb una forma un poc estranya.

Màquina de mossegar

Àlex Barber. "Màquina de mossegar"

En aquesta obra continue experimentant amb les possibilitats del metall i de la fusta vella i fosca.

També m'interessa veure com es combinen formes orgàniques, en aquest cas una dentadura, amb elements industrials com els reblons i el filferro soldat. Tot per fer una falsa màquina que simula unes mandíbules a punt de donar una forta mossegada. Una acció que per a mi sembla una de les formes més primitives i brutals de violència però que de maneres molts sofisticades continua formant part de la nostra espècie en forma d'insults, imatges ultraviolentes que veien quotidianament per televisió sense immutar-se, i milers els tipus de violència subtil contra el més feble que formen part de la nostra competitiva societat de consum.

Penella

Castell de Penella. Cocentaina. Dibuix a llapis.

Sembla molt estrany, però a finals de gener no fa fred. I per això aquest diumenge hem anat a passejar pel camp, a gaudir de l'espectacle dels ametlers florits abans de temps. Com que feia sol, i una temperatura quasi primaveral, hem vaig passar una estoneta fent un dibuix ràpid del castell de Penella. Només son uns apunts a llapis però ho vaig passar molt be dibuixant a l'aire lliure, sentint el sol d'hivern en la cara mentre omplia de ratlles el meu quadern d'apunts.

Una exposició molt recomanable: la I Mostra Internacional d'Art Compromès de Cocentaina, a benefici de SOLC, l'Associació comarcal d'ajuda en el tractament del càncer. Espere que tinga molt d'èxit.

Autòmat. Moviment

Un curt vídeo de vint segons amb el moviment del braç dret del meu autòmat.

Autòmat

Autòmat. Alex Barber. Juny 2015

Ja he acabat el meu autòmat. He fet el braç dret i he aconseguit donar-li moviment avant i arrere. Tenint en comptes els meus coneixements de mecànica, ha anat molt bé. La meua escultura és com jo ho havia imaginat: un aparell complex d'engranatges, eixos i molls.

No intente imitar aquells autòmats del segle XVIII o XIX, com el famós Ànec de Vaucanson, que menjava i defecava, en un intent de copiar la vida utilitzant la mecànica, més bé tracte d'experimentar amb les possibilitats artístiques d'una tecnologia ja obsoleta, d'aprofitar velles rodes dentades i ajuntar-les amb peces de fusta o d'estany per veure com queda, quin resultat aporta a un tema tant tocat com la figura humana.

Autòmat en construcció 2

Autòmat. Procés de construcció

Després d'unes quantes vesprades, ja per fi he muntat la ma dreta. Un moll permet que el braç tinga moviment ascendent i descendent. La mà subjecta un objecte metàl·lic, en part per augmentar el pes del braç i em part per simular una maça o una ferramenta. La setmana propera completaré l'autòmat amb la construcció de la mà dreta. Ja tinc feta la mà amb cera. El següent pas es fondre la cera per obtindre un negatiu en el motlle, i finalment vessar el metall i construir el braç

Torn de fusta

Per a la construcció de l'autòmat estic utilitzant un torn per fer els eixos i diferents peces cilíndriques. He de reconèixer que es molt divertit jugar amb la gúbia i la velocitat de la màquina per transformar llistons de fusta en peces cilíndriques.

Autòmat en construcció

Autòmat. Primera setmana.

Detall del cap i dels engranatges.

El meu autòmat comença a prendre forma. Ja he fos la cera i he tret el buidat del cap. He aconseguit engranatges, i amb un torn per a fusta he fet els eixos per a que puguen tindre moviment.En els propers dies fondré les mans i faré l'estructura dels braços. He d'aconseguir algun moll, i algunes peces més, i segurament en uns dies hauré construït un autòmat.

De totes formes estic pensant com aconseguir que tinga algun tipus de moviment mecànic. No se si ho aconseguiré, però de moment el resultat escultòric m'agrada prou.

Autòmat

Cap de cera.

El motlle amb el metall dins.

Trencant el motlle.

Ja he començat amb la meua primera obra de l'estiu. Està inspirada en els autòmats del segle XVIII: complexos aparells de rellotgeria que imitaven als humans o als animals. Vaucanson, el més famós inventor d'autòmats va arribar a construir un ànec mecànic que menjava, digeria i defecava. La meua escultura no serà tant complexa ni tindrà moviment, però al igual que aquelles primitives màquines estarà formada amb engranatges, eixos i molls.

El cap del meu autòmat l'estic fent a la cera perduda. Aquesta vesprada he trencat el motlle i ja tinc la primera peça del conjunt. Poc a poc aniré completant l'escultura.

Seguidors