Escultures, relleus, pintures dibuixos i idees d'Alex Barber Miró. Benvinguts al meu món.

Elefant

Alex Barber. "Elefant" argila pintada al oli . 16cm d'alt, 14cm ample, 15cm llarg

Alex Barber. "Elefant" argila pintada al oli . 16cm d'alt, 14cm ample, 15cm llarg

Alex Barber. "Elefant" argila pintada al oli . 16cm d'alt, 14cm ample, 15cm llarg

Alex Barber. "Elefant" argila pintada al oli . 16cm d'alt, 14cm ample, 15cm llarg


 Fa ja uns anys vaig modelar un elefant. Per a moltes cultures orientals, com  els hindús, els  elefants son símbols de bona sort, i fabriquen amulets amb forma d'elefant que consideren especialment adequats per l'inici d'una nova etapa. Per eixe motiu, i per que està a punt de començar l'any 2012, aprofite per publicar al meu blog aquesta figureta d'argila pintada al oli per si pot servir per portar un poc d'optimisme per a l'any que està a punt d'es-començar. Molta sort i felicitat a tots per al nou any.

Alien

Alex Barber. "Alien" fusta i elements de metall . 35cm d'alt, 32cm ample, 30cm fondo.

Alex Barber. "Alien" fusta i elements de metall . 35cm d'alt, 32cm ample, 30cm fondo.

Alex Barber. "Alien" fusta i elements de metall . 35cm d'alt, 32cm ample, 30cm fondo.  
A l'estiu de 2009 vaig tallar aquesta escultura a un curset d'estiu impartit per l'escultor Lluís Roig  a l'Escola de Ceràmica de la Bisbal d'Empordà. Va ser una experiència molt interessant. Vaig aprendre a utilitzar algunes màquines con la motoserra o l'amoladora, també conguda com la "radial" per a les fases prèvies de devastar l'escultura. El treball de talla el vaig fer amb ferraments manuals. A gubia. A mi m'agrada molt l'emprenta de la gubia en la fusta, i per això vaig limitar l'us de màquines únicament per buidar i avançar més ràpidament.
La idea de tallar un extraterrestre, un "alien" en va vindre per un bateig submarí, per l'experiència de submergir-me amb botelles d'aire comprimit al fons d'una platja de Calp i trobar-me a un altre mon diferent d'algues, polps i peixos.

Arqueologies

Alex Barber. "Arqueologies" pedra, fusta i cement. 25cm d'alt, 15cm ample, 12cm fondo.

Alex Barber. "Arqueologies" pedra, fusta i cement. 25cm d'alt, 15cm ample, 12cm fondo.

Alex Barber. "Arqueologies" pedra, fusta i cement. 25cm d'alt, 15cm ample, 12cm fondo.



En moltes ocasions quan intentes fer una escultura et trobes amb resultats no previstos. En aquest cas estava intentant fer en l'Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi, el meu autoretrat. Al trencar el motlle vaig trencar accidentalment el nas i altres parts de la cara. A més la barreja de cement que vaig utilitzar estava massa aigualida i els primers dies anava desfent-se. Però, em va agradar molt com havia quedat la cara. M'agrada moltíssim l'arqueologia. Em recorda molt  als retrats romans, trencats per el nas després de segles d'estar sota terra.

Stop

Alex Barber "Stop" escaiola amb pàtina

Últimament no tinc massa temps, encara que tinc moltes idees de futures escultures, des de fa unes setmanes tots els dies tinc alguna cosa important per fer, i vaig un poc de cap. Em vendria be fer una paradeta per tindre un poc de temps per fer les coses  que m'agraden fer, o per actualitzar el meu blog. 

Fa temps vaig fer un buidat en escaiola de la meua ma, un poc per tindre una empremta meua fossilitzada, com les pintures de mans a les coves paleolitiques, o les petjades de Laetoli. 

Com que una ma oberta vol dir "Stop" a la major part dels idiomes del mon aprofite que el buidat que vaig fer és la meua ma extessa per demanar temps lliure.

Nou rellotge solar en Alfafara





Rellotge Solar d'Alfafara. Pedra. Obra de Dario Mira i Alejandro Barber


A finals del curs passat van rebre l'encarreg de fer un rellotge solar per una casa d'Alfafara. L'havíem de fer de pedra i gran. Dario Mira va calcular l'orientació de la pared, van elaborar un disseny i després d'uns quants dies vam fer un rellotge d'un metre quadrat, dividit en quatre lloses de pedra per a que els obres pogueren pujar-les fins al lloc on anaven.

El rellotge ha quedat molt be, especialment per que els propietaris de la casa, Josep i Isabel, han rehabilitat l'antiga casa utilitzant la mateixa pedra local, aconseguint recuperar una casa de pedra molt ben integrada en l'entorn i respectuosa amb l'arquitectura tradicional

Dario Mira medint l'orientació de la paret



Les quatre lloses de pedra abans de ser treballades

Treballant la decoració

Dario fent els forats per a la busca

rellotge acabat abans de ser col·locat al seu lloc. Li falta encara la signatura

Les bastides

Estic acostumat a fer en solitari les meues obres. Per eixe motiu hem resulta divertit el treball en equip de construir un quadrant solar. Primer Dario Mira s'ha d'encarregar de medir l'orientació de la paret i fer els càlculs. Després hem de fer el disseny i començar a treballar, i per últim una colla d'obrers ha de pujar les pedres i col·locar-les molt segures a la paret. I finalment quan ja retiren les bastides es pot col·locar l'agulla. 

Més informació en el blog de Dario Mira: Rellotges de Sol des d'Alcoi



El 2



En ocasions també faig alguns treballs en pedra que acaben en els murs d'alguna casa. En aquest cas es tracta del carreu amb el dos per a que els carters i altres persones identifiquen quina casa és. Ha quedat prou be.

Abstracció

Alex Barber "Bons auguris" Tecnica mixta sobre paper 35x45cm.
De totes les obres que vaig pintar als tallers de creativitat de Mercedes Vandendorpe, aquesta és l'obra que més m'agrada. Per desgracia ni la meua càmera és molt bona, ni jo tinc massa idea de fotografia, per eixe motiu no es poden apreciar les diferents textures, ni els esgrafiats, ni les zones per on la flama d'un soplete va deixar un rastre ennegrit.

Sud

SUD. Obra d'Alex Barber i Miró. 125cm d'alt per 86 d'ample. Fusta i escaiola.
SUD. Obra d'Alex Barber i Miró. 125cm d'alt per 86 d'ample. Fusta i escaiola. Detall

SUD. Obra d'Alex Barber i Miró. 125cm d'alt per 86 d'ample. Fusta i escaiola. Detall



L'art hispanoàrab sempre m'ha fascinat. Les complexes decoracions geomètriques que trobem al palau de l'Alhambra, o a les runes de Medina Azahara, a la mesquita de Córdoba, les restes del palau de l'Aljaferia,  i moltes altres restes medievals que he pogut visitar són en part l'origen d'aquesta obra.
He intentat fer un treball més d'artesà que d'artista, un objecte funcional, en aquest cas una porta, una falsa porta que no és ni entrada ni eixida cap a enlloc.
El disseny de les peces d'escaiola no és del tot meu. He cercat un disseny d'estrela procedent de l'Alhambra als llibres d'història i l'he simplificat un poc, i he fet quinze reproduccions, cadascuna amb un acabat diferent, per convertir cada còpia en peça única. En el trasllat algunes peces es van fracturar,  així el atzar em va ajudar a fer que algunes peces encara foren més diferents a la resta.

Serp







Alex Barber "Serp" pedra 20 x 30 cm. 12cm d'altura.

Pocs animals estan tant mal vistos com les serp. Encara que tenen un paper importantíssim als ecosistemes per controlar insectes i ratolins, i que un dels símbols de la ciència mèdica  i farmacèutica és la serp del deu Esculapi, moltíssima gent té fòbia als pobres ofidis.

Per contra és molt interessant  la seua forma escultòrica. Només cal recordar les abundants representacions de serps de l'antic Egipte. També son interessants les serps que omplin de moviment al Laocoonte hel·lenistic, o les representacions medievals del paradís, amb Eva, Adam i la serp tentadora. Al barroc el moviment sinuós de les serps inspiraria tota una gran quantitat de formes i objectes. 

A mi hem sembla un animalet fascinant, especialment quant les trobes al camp, movent-se o prenent el sol. Fa unes setmanes vaig collir una pedra d'un bancal abandonat de l'Alcudia de Cocentaina i vaig tallar una  serp.

Harpia


Alex Barber "Harpia" Talla en fusta 31x19 cm

No sé quina és la fusta amb la qual vaig tallar a una sirena. La vaig fer amb un retall d'una fusta exòtica que em va donar un oncle meu que fabricava mobles d'artesania. Em va portar prou de temps acabar aquest relleu.

En la mitologia grega era freqüent la representació d'éssers que barrejaven característiques humanes i animals. Un d'ells eren les dones amb cos d'ocell. En alguns llocs són anomenades sirenes, en altres harpies. Ulisses prop de l'illa de les Sirenes va obligar al seus companys a tapar amb cera les seues orelles, i ell va ser lligat al mastil del vaixell per poder escoltar sense perill el cant de les sirenes.
Cratera grega del s.VI a.C. que representa a les sirenes com dones-ocell

L'expressió escoltar càntics de sirena significa deixar-se emportar per fantasies embogides amb resultat desastrós, un fet que la majoria de persones hem viscut en major o en menor mesura en algun moment de les nostres vides. L'actual crisi econòmica em porta a imaginar a grans economistes i banquers seguint cegament a les sirenes del ràpid enriquiment cap a la roca del desastre que s'esta vivint actualment.

Escriba


Caps en argila i escaiola. 18 cm d'alt aprox.

Una de les escultures més fascinants de l'antic Egipte, és l'escriba sedent que es conserva al museu del Louvre. Els escultors egipcis es van especialitzar molt prompte en la representació dels poderosos: deus o faraons. L'escriba és simplement un funcionari amb actitud d'escoltar, amb les mans preparades per escriure fidelment qualsevol frase o idea. És també una de les primeres obres d'art que representen el treball intel·lectual d'escriure.
Jo no soc massa aficcionat a fer sèries a partir d'una mateixa idea, però vaig intentar fer una serie de caps, dos d'argila i un d'escaiola, intentant aconseguir eixa expresió atenta de l'escriva del Museu del Louvre. No sé si ho vaig aconseguir però em vaig divertir prou fent eixes escultures.



Homenet





Fang cuit i pintat amb pigments al oli. Es tracta de l'ultima figureta que conserve de les que vaig fer a un curset en Benilloba. Malauradement la resta es va trencar.

Laberints

Gravat al Linòleum

Penàguila, Jardí de Sants. El laberint forma part del jardí que 1841 es va fer al voltant d'una casa senyorial del segle XVIII


Una visita al laberint del Jardí de Sants, en Penàguila, prop del meu poble, i la meua afició a llegir a Jorge Luis Borges em van fer dibuixar laberints. En aquest gravat volia representar un laberint artificial, humà, rodejat pel laberint natural de les muntanyes. 
Un dia boirós em vaig perdre per la Serra de Mariola, les muntanyes que es veuen des de la finestra de ma casa, i que conec des de menut. La sensació d'estar per complet perdut va ser colpidora. Per sort la boira es va desfer, i vaig poder trobar el camí de tornada.

Linòleum. Laberint.


"Laberinto"

"No habrá nunca una puerta. Estás adentro
y el alcázar abarca el universo
y no tiene ni anverso ni reverso
ni externo muro ni secreto centro.
No esperes que el rigor de tu camino
que tercamente se bifurca en otro, 
que tercamente se bifurca en otro, 
tendrá fin. Es de hierro tu destino
como tu juez. No aguardes la embestida
del toro que es un hombre y cuya extraña
forma plural da horror a la maraña
de interminable piedra entretejida.
No existe. Nada esperes. Ni siquiera 
en el negro crepúsculo la fiera"

Poema de Jorge Luis Borges de la Antologia Poética de Alianza Editorial



Bodhgaya





La figureta de Buda no es obra meua. La resta del retaule si que ho es.

Segons la tradició budista Bodhgaya és el nom del lloc on Buda va aconseguir la il·luminació. 
En aquesta obra  he intentat fer destacar una talla menuda de Buda que vaig comprar a un mercadet d'artesania, ja fa uns quants anys. Sempre m'ha semblat una autèntica obra d'art fet per algun artesà oriental. Per eixe motiu he construït com un retaule al voltant d'eixa figureta,representant en relleu a l'arbre Bodhi, sota el qual Buda aconseguí l'il·luminació.

Abstracció II

Tres de les últimes obres que he pintat als Tallers de Creativitat de Mercedes Vandendorpe del passat cap de setmana.

A la part teòrica del taller vam vore els pintors de meitat del segle XX, les postavanguardies, i es va encetar un interessant debat al voltant de les obres de Sol Lewitt, un dels pares de l'art conceptual, sobre l'art com plasmació de una idea, i sobre el treball de l'artista. Concretament el fet de que Sol Lewitt als últims anys de la seua vida ordenarà per telefon com s'havia de pintar alguna de les seues obres. 
Molts pintors, i moltíssims escultors han treballat en equip, però generalment solien estar al peu del taller, participant de tots el procés i supervisant l'execució. Sol Lewitt als últims anys, donava ordres telefòniques sobre com volia que es realitzara la seua idea, ell no participava directament del procés de creació.
Des del meu punt de vista molt sovint són les fases intermèdies en la realització d'una obra les que permeten explorar nous camins, les que obrin les portes cap a resultats inesperats. Per a mi la idea, és únicament un punt de partida cap a un resultat incert. Per tant quedar-se fora d'eixe procés, i donar únicament instruccions per telefon, em va semblar perdre la possibilitat d'avanç i d'anar més enllà de la idea original.

Relleu II


Una de les meues primeres obres en pedra. Ja fa uns quant anys quan anava d'excursió al camp sempre recollia alguna pedra no molt gran, que no pesara molt, i que la seua forma, textura o color em resultaren interessants, per a després gravar un relleu en la seua superfície.  

Fusta: "Màquina de pensar"





"Màquina de pensar" fusta de faig i de pi 33cm d'alt per 21 cm d'ample.

En llatí la paraula "persona" significa mascara, concretament la mascara còmica o dramàtica que portaven els actors a les seues representacions teatrals. 
En aquesta talla vaig voler fer una mascara que amagara per darrere seua tota una arquitectura complexa de fusta, com passa amb la cara de qualsevol persona que cobreix l'arquitectura d'emocions, records, pensaments i educació que conformen la personalitat. No crec allò que diuen que la cara és l'espill de l'ànima.